A primera línia

David Datxira

Durant aquests dies es parla molt dels darrers aldarulls protagonitzats pels antidisturbis dels Mossos d’Esquadra i els estudiants de la Universitat de Barcelona contraris al pla de Bolonya. En primer lloc, és obligatori condemnar la forma com els cossos de seguretat, en tots els casos i països del món, fan us d’una força desproporcionada contra civils desarmats. Però a més hem d’entendre que aquests agents, caracteritzats per la seva poca disposició a reflexionar en situacions com aquesta i per una capacitat indiscriminada de carregar contra tot aquell que es posa davant de la seva porra, obeeixen unes directrius polítiques que mal anomenen estat de dret i seguretat pública. Els responsables últims d’aquests fets no deixen de ser els representants polítics que votem i les lleis que aproven per tal de mantenir el que ells diuen l’ordre als carrers. Una vegada entès això, els professionals que treballem en el món del periodisme hem d’entendre a què estem jugant. És just que ens queixem quan es vulneren els drets a informar amb llibertat i és conseqüent reclamar millores perquè ens tinguin en compte quan estem exercint la nostra feina. Si no, que ho preguntin als periodistes que cobreixen conflictes bèlics sota un nivell de perill molt més elevat que els aldarulls de la Gran Via de Barcelona. No estic justificant que hi hagi fotògrafs ferits en càrregues policials, només pretenc assumir les altes probabilitats de sortir perjudicat en aquestes situacions. Cal condemnar-ho, és evident, però també cal assumir amb realisme amb què ens enfrontem quan treballem en aquestes condicions. És lamentable la realitat en què els periodistes han de treballar per informar sobre uns fets injustos, aquí i a l’Iraq, l’Afganistan o Ruanda. Ja és hora d’explicar que un fotoperiodista treballa sovint en condicions dràstiques i ja és hora que els nostres polítics, que són els màxims responsables, prenguin mesures per defensar els nostres drets i els d’una societat ben informada.

Escriu la teva opinió