Amb la cultura de l’aigua des de ben petits

Aigua al Darfur

Durant els darrers anys he fotografiat la manca d’aigua al Darfur de diverses maneres: llargues cues als pous, infants bebent amb deler, animals esquelètics o morts i abandonats, agricultors treballant en terres àrides i esquerdades… Però és el primer cop que aconsegueixo una imatge tan autèntica com aquesta.
La vaig fer fa pocs dies al campament de desplaçats de Zam Zam, al Darfur Nord, en un nou assentament on centenars de famílies han arribat recentment fugint dels atacs a les seves poblacions. Quan em passejava per la zona, em vaig trobar dos infants dins una petita cabana feta de retalls de roba i plàstics. No hi havia cap adult a la vora. Els germans, un nen i una nena, van sobtar-se amb la meva arribada. No passa cada dia que de sobte els aparegui un home blanc amb dues càmeres immenses penjades al coll. I la seva primera reacció va ser abraçar-se amb força a les garrafes d’aigua que provablement la seva mare havia portat a “casa” després d’una llarga caminada. “No t’acostis que aquesta aigua és nostra”, em deien els jovenets amb la seva expressió. Amb la màxima educació i respecte, els vaig fotografiar i me’n vaig distanciar.
No em podia perdre aquest gran missatge que m’estaven donant. Els nens del Darfur, com aquests dos, tenen molt clara la importància de l’aigua al seu país. L’escassedat n’ha donat un preu molt alt i totes les generacions del Darfur creixen educats amb uns valors sòlids en la seva defensa i preservació. Seria genial que aquesta cultura fos exportable!

Una opinió
  • gonzalezoliva.antonio@gmail.com'
    Antonio González

    És curios veure com les persones tenen un valor molt diferent de les coses, depenent de la situació en que es troven.
    En aquest cas, aquestes garrafes d’aigua és per aquests nens un valor més gran que l’or; segur que aquest valor els ha inculcat la seva familia. Segurament, lleuitaran dins de les seves possibilitats per conserva aquest tresor.
    La llàstima és que en aquest mon encara hi hagin situacions com aquesta, sense que es puguin resoldre d’una manera més justa.
    Felicitats per la teva tasca, Albert !!!

Escriu la teva opinió