Autor: Albert Gonzalez Farran

On són els homes?

  • Les dones al Sudan del Sud assumeixen el treball diari més dur, com anar a buscar aigua, portar menjar a casa i cuinar-lo, recollir llenya i treballar en granges i conreus.
  • Nyibol Lual, una noia de 13 anys, ajuda la família a preparar la terra per cultivar-la a Panthau, al nord de Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran – AFP


     
    A Panthou, un petit poble al Northern Bahr al Gazhal (Sudan del Sud), veig de lluny tres persones treballant la terra. És migdia, el sol és fort, fa molta calor i la humitat és força alta. Quan m’acosto, m’adono que són tres dones, una mare i les seves dues filles grans, que estan preparant la terra de la família per a les properes pluges. Totes tres estan suant i respiren amb dificultat. Després de presentar-me, pregunto:
    –On són els homes de la casa?
    –Allí! –responen senyalant a dos-cents metres de distància.
    Sí. Allí són, descansant sota l’ombra d’un arbre.
    I els pregunto:
    –Per què no esteu treballant amb les dones?
    –Perquè fa massa calor! –responen amb total convicció.
    –És clar… (sense més comentaris).

    Sense cap altra opció

  • Les dones al Sudan del Sud tenen la gran responsabilitat de donar a llum en condicions dures i sostenir les famílies amb pocs recursos.
  • Txata Male, mare de tres nens, dóna el pit al seu nadó de 4 dies, fora de la seva llar a Dangaji, un poblet de Maban, al Sudan del Sud. Foto © Albert González Farran


     
    Txata és mare de tres fills. Va donar a llum fa uns dies a Dangaji, un poble molt remot a la regió de Maban, al Sudan del Sud, on els serveis de salut són molt limitats.
    Ella viu amb una discapacitat al costat dret de tot el cos, però manté la seva família el millor que pot. El seu marit està absent la major part del temps, i ella és l’única que proporciona aliments, aigua i refugi als seus fills i a la seva mare anciana.
    La vida de les dones i mares al Sudan del Sud, com en molts països d’Àfrica, és enormement difícil. Elles assumeixen la tasca més difícil, fins i tot durant els seus embarassos o quan han de tenir cura de nadons recent nascuts. No hi ha altra opció. Vides estan sota la seva responsabilitat. I això és una cosa molt dura d’assumir. Massa dura.

    Segons l’OMS, el Sudan del Sud té una de les taxes més altes de mortalitat maternal i neonatal del món, a part de la impactant taxa mortal de menors de cinc anys (10%).

    Més informació en un reportatge publicat al diari El País (en castellà).

    Llicència per matar a 25 dòlars

  • Les armes barates i les vaques cares: una combinació explosiva al Sudan del Sud.
  • Un jove ramader sosté una metralladora al seu campament de Rumbek, al Sudan del Sud. © Albert González Farran.


     
    A les zones ramaderes del Sudan del Sud hi ha dues coses molt importants: primera, òbviament, són les vaques, molt preuades pel prestigi social que donen i per ser moneda de canvi de gran part de les transaccions i arranjaments matrimonials; la segona cosa són les armes, eines “indispensables” per defensar-se d’altres ramaders que volen robar el bestiar.
    Diuen que el Sudan del Sud és un dels països més armats de l’Àfrica. Un índex molt alt de civils té un fusell a casa, ja sigui per motius culturals o per qüestions de seguretat personal. I és que una metralladora de fabricació russa, l’AK-47, costa “sols” uns 25 dòlars al mercat negre. Un preu força “raonable” per defensar la propietat de les vaques, que poden arribar a costar deu vegades més.
    El principal problema és que la cultura armamentística està actualment tan arrelada al país que sembla fàcil que els ramaders, sobretot els més joves, acabin descobrint que, a part de protegir les seves vaques, amb les metralladores també poden robar, violar, espoliar i prendre vides molt fàcilment. I això ja està passant…

    Les espigoladores del Sudan del Sud

  • La gana fa que molts sud sudanesos s’ajupin sense manies per aprofitar la darrera engruna de menjar.
  • Una dona recull els grans que han caigut durant la distribució humanitària de cereals a Ganyiel, al Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran – AFP.


     
    Anys enrere vaig veure el documental Els Espigoladors i l’Espigoladora, d’Agnès Varda, un treball que sempre he tingut imprès a la retina. Tracta de tots aquests col·lectius que es dediquen a recollir i aprofitar allò que altres llencen. Des de l’instant que vaig veure la pel·lícula, m’he trobat amb espigoladors per tot arreu on he viatjat, però mai tants com al Sudan del Sud. Aquí, la darrera engruna té una vàlua que en altres llocs no es té en consideració. Ampolles buides de plàstic, aigua entollada, bosses i diaris… i sobretot, en llocs on les organitzacions humanitàries distribueixen menjar, sempre hi ha un grup d’espigoladores que s’ajupen per recollir els grans de blat que han quedat perduts per terra. És una tasca que per a uns frega els límits de la dignitat humana, però per a altres és una lliçó d’aprofitament de tot el que es malbarata.

    La llar dels quinze infants

  • L’arribada de desplaçats per la guerra a Yambio ha provocat que la casa de la Julie es converteixi en una llar d’infants.
  • Nou dels quinze nens que viuen a casa de la Julie juguen al pati amb un ninot de peluix. Foto de l’Albert González Farran – UNICEF


     
    Yambio, una petita ciutat d’uns 40.000 habitants a l’oest del Sudan del Sud, està absorbint una onada migratòria sense precedents. En els darrers mesos, els atacs indiscriminats per part de grups armats a la zona rural dels voltants ha provocat que centenars de famílies fugin a la ciutat. I ho fan allotjant-se a cases de parents, amics, coneguts o, fins i tot, ànimes solidàries que obren les portes als desemparats.
    A casa de la Julie Adriano, una mare soltera de dos fills, la situació ha arribat a ser gairebé insostenible. Julie va assumir l’arribada d’uns parents d’un poble que es diu Gitikiri, però a més va recollir dos nens que van perdre els seus pares durant la fugida. En total, els cinc adults de la família (la majoria dones) han de cuidar-se de 15 nens i nenes que voletegen per la casa. Tota una llar d’infants.
    L’augment del consum d’aigua, l’escassedat de menjar i la manca de sabó o de roba són alguns dels principals reptes que aquestes cases de Yambio estan assumint actualment.

    Articles més antics
    Articles més recents