Art

Art amb majúscules

Concurs de fotografia Itaca

Ja fa temps que el Toni pica pedra. Cada peça que en treu, per petita i insignificant que sembli, la tracta amb molta cura i sensibilitat, com si fos una pedra preciosa.  La seva feina és d’una constància gairebé irreal, perquè ho fa per pur amor a l’Art (mai més ben dit). I ben bé podem dir que és un Art amb majúscules, perquè està fet per i per a gent de veritat. La hipocresia no hi té cabuda i la sinceritat n’és una constant palpable. Talment, com la personalitat del Toni.
La seva feina al bar Itaca de Lleida li ha permès, durant un bon grapat d’anys, convertir aquest espai no sols en un lloc de socialització autèntica, sinó també en una plataforma per a molts artistes. El Toni s’entusiasma com un nen quan veu una obra de veritat i aviat s’ho manega per penjar-la a les parets del local. I així ha anat fent durant tot aquest temps, descobrint novetats amagades i consolidant talents ja coneguts.
El darrer projecte del Toni Itaca (així conegut per molts) és un concurs de fotografia de temàtica lliure que busca obres honestes i, a la vegada, donar un cop de mà solidari. Les obres premiades quedaran en propietat del bar per ser subhastades i els guanys seran depositats al banc d’aliments. Em trec el barret!
Per conèixer les bases del concurs, aneu a l’esdeveniment creat a la xarxa Facebook clicant aquí.

Acció! (i 3)

Up to touch the sky

Ha costat més del que em pensava, però ja està publicat el videoclip Fins a tocar el cel  (حتي نلامس السماء  en la versió en àrab), un projecte multimèdia que ha servit per promoure el treball dels joves actors i actrius del grup de teatre amateur Ashwaq al Salam d’El Fasher, Darfur.
Ha estat una feina de més de dos mesos, però les dificultats han estat més paleses durant la feina de postproducció de les darreres setmanes. Arribar a un model que satisfés totes les parts ha estat complex, sobretot perquè no sols volia un producte que fos estèticament atractiu i fidel al missatge conceptual dels joves artistes, sinó que també s’adaptés, en la mesura del possible, a les diferències culturals en el gust artístic.
El treball ha passat per molts ulls abans de ser publicat i les opinions han estat diverses i, curiosament, força vinculades amb l’origen cultural de cadascú. En termes generals, periodistes i experts en audiovisuals (la majoria d’origen occidental) demanaven un producte ben curt, ràpid, intens i amb presència d’elements que el facin més entenedor. Per la seva banda, la majoria de companys sudanesos que l’han vist prèviament empenyien cap a un vídeo més llarg, pausat i fidel al conceptualisme original del grup.
El resultat ha pretès ser una combinació d’aquestes dues postures i que encaixi amb el que jo tenia al cap des d’un bon principi: explicar que al Darfur, malgrat tot, també es couen projectes culturals de qualitat.
Espero haver-ho conseguit.

Cliqueu aquí per veure el videoclip

Acció! (2)

Músic Al Feek, Darfur, Sudan

Moawia Mohamed Musa (a la foto) és un músic compositor del Darfur que se’l coneix com Al Keek (el fort). Ell és qui posa l’acompanyament musical al videoclip que estic elaborant per promoure un grup de teatre jove amateur del Darfur (vegeu el post anterior: Acció!).
Després de visualitzar una i una altra vegada les imatges que vam filmar de la companyia de teatre, Al Keek ha fet la seva intepretació personal amb el llenguatge que més bé domina: la música. Un cop tancats durant més de cinc hores a l’humil estudi de so que ell té instal·lat a casa seva, n’ha sortit una peça que és ben fidel a l’esperit que els joves actors volen transmetre (Escolta-la pitjant aquí).
D’aquesta manera, la interpretació dramàtica, la música i la image s’uneixen novament en un projecte interdisciplinar que, al cap i a la fi, busca un missatge unitari de pau a través de les arts. Perquè una de les vies més eficaces per arribar al gran públic és a través de plataformes que estèticament siguin atractives i, per aconseguir-ho aquí al Darfur, res millor que comptar amb els millors i més entusiastes professionals.

Acció!

Acció per la pau

El racó d’una oficina coberta de cartolina blanca, dos llums de raonable potència, una vídeo-càmera, dotze actors, motivació i una bona dosi d’acció expressiva. Aquest és el còctel d’ingredients que ha fet possible la primera fase d’un projecte per crear un videoclip que promourà el grup de teatre amateur Ashwaq Al Salam (en català, “un desig per la pau”), un col·lectiu de joves actors i actrius del Darfur (Sudan), dirigits per la Samiha Munim, una noia amb una capacitat creativa de molt alt nivell.
Amb la il·lusió que sol portar aquest tipus de projectes i amb vocació de professionalitat, els actors van reproduir davant la càmera alguns dels moments clau del seu darrer espectacle. En un petit i improvisat estudi al campament de l’ONU a El Fasher, es van concentrar unes tres hores de treball intens i dedicat a una causa que de ben segur també contribuirà al desenvolupament i la pau al Darfur. Perquè hi ha poques coses millor que l’art per rebutjar els conflictes d’una forma convincent.
En un futur pròxim, publicarem un videoclip que difondrà l’expressió d’aquests joves més enllà de les fronteres del Darfur. El seu missatge de pau, donada la seva alta qualitat visual, ha de ser vista ben lluny i es mereix un aplaudiment internacional.

Acció per la pau Acció per la pau

Quan la seducció parla un altre idioma

Artista de henna

Fatima Abaker és coneguda popularment pel sobrenom Tata. Ella és una de les més populars tatuadores de henna del Sudan, l’estesa pràctica que imprimeix sobre la pell una substància vegetal que perdura força setmanes.
Establerta al Darfur, els serveis de Tata no sols són requerits al seu propi país, sinó també als Emirats i a l’Aràbia Saudí. I és que la seva creativitat en l’art de tatuar les dones musulmanes és envejablement avançada.
Tata sap el que es fa i bé ho demostra quan posa per a una sessió fotogràfica. Mostrant el seu art a traves de la seva pròpia pell, reivindica també els seus valors culturals i explica que la bellesa femenina i la seducció poden explicar-se en un idioma different al que estem acostumats a consumir massivament en premsa i televisió.
El llenguatge de Tata es basa en aquella mirada, en aquell moviment i en aquella seriositat que la fan digna de culte. No es tracta de quedar-se amb poca roba, ni forçar un somriure estúpid, ni sacrificar el cos al gust dels cànons imposats. Sinó que més aviat es tracta de seduir amb sinceritat, una cosa francament més difícil.

Articles més antics
Articles més recents