Història

El país de les meravelles abandonades

  • Libèria mostra un ventall de vaixells i edificis abandonats amb un gran llegat històric i potencial turístic
  • Un vaixell abandonat a les platges de Robertsport, Libèria. Foto de l'Albert González Farran

    Un vaixell abandonat a les platges de Robertsport, Libèria. Foto de l’Albert González Farran


     
    Fa ja més de sis anys, en el meu primer i únic viatge a Doha (Qatar), vaig escriure un article on parlava de les meves negatives impressions d’una ciutat amb gratacels enormes, nous de trinca i sense cap mena de personalitat. I d’això me’n recordo ara que estic a punt de marxar de Libèria, del que tinc una bona sensació per ser un país amb fantàstics amagatalls i sorpreses. I entre elles, els centenars de monumentals objectes que, per culpa de la guerra civil o del lent camí del desenvolupament, han quedat abandonats. Hotels, vaixells, fàbriques i moltíssims habitatges van deteriorant-se, deformant-se i ennegrint-se amb el pas del temps. Tots tenen la seva història: tràgica, curiosa o, fins i tot, còmica. Formen part del paisatge liberià. Alguns d’ells estan habitats de forma espontània pels que no tenen sostre. D’altres, alguns en treuen un profit econòmic a base de cobrar entrada als turistes. I tots es mantenen a exposició pública, acompanyant el lent renaixement d’un país castigat, esperant que algun dia l’administració o una empresa privada els refaci o els desfaci per sempre més. Però mentrestant, segurament per molt de temps, seguiran regalant una personalitat que atrau.

    Justícia històrica

    Memorial històric

    Tàrrega recupera els seus noms oblidats.
    Josep Pont Llobera va perdre el seu germà, cremat al camp de concentració de Mathausen i ell va passar-se prop de cinc anys en diferents presons del règim franquista just acabada la Guerra Civil. L’exalcalde Joan Sasplugas, abans que entressin les tropes franquistes a la ciutat (al gener de 1939), va fugir amb la seva dona pel Pirineu, en en un dels hiverns més crus que es recorden del segle XX. Modest Farré va aconseguir sortir viu de diferents camps de concentració nazi. El pare de l’escriptor Anton Sala Cornadó, Josep Sala, va morir exiliat a França, rodejat de nazis i falangistes. Francisco Lloreta, un veí del Talladell, va perdre la vida afusellat en un cementiri de Lleida.
    Tots aquests són alguns dels 300 noms i cognoms que un equip d’historiadors targarins (Gerard Corbella, Amanda Cardona i Núria Bonet) han conseguit recuperar de l’oblit. Ha estat més d’un any de feina i ara, fins al 9 de març, una exposició amb abundant material gràfic i audiovisual estarà obert al públic al Museu Comarcal de l’Urgell.
    La llista dels 300 represaliats targarins durant els primers anys de la dictadura problement anirà augmentant amb el pas dels mesos, sobretot després que familiars de víctimes oblidades, moltes residents ara en diferents parts del món, vegin el treball fet per aquests històriadors a la seva pàgina web.
    A part dels Capa o dels Centelles, que van immortalitzar el conflicte bèl·lic espanyol amb les millors fotos, hem heretat centenars i centenars d’imatges, la majoria d’autors anònims, que ens permetran mantenir aquells tràgics fets en la memòria. Segurament no és un llegat fotogràfic d’especial valor artístic, però la seva importància per a la dignitat de les víctimes no té preu.

    No hi ha articles més antics
    No hi ha articles més recents