Immigració

Fugir de la mort per caure en el menyspreu

  • No hi ha cap motiu que justifiqui les condicions indignes en què viuen molts desplaçats al Sudan del Sud
  • 14 June 2016. Malakal: A woman fell down walking around in the Protection of Civilians (PoC) site in Malakal, South Sudan.<br />  The rainy season started and made the living conditions very difficult for the displaced people in one of the most crowded PoC in South Sudan. In some areas, the density in this camp is around 9 square meters per person, which is highly below the UN standards (30). People are facing health risks such malaria and cholera due to the lack of good draining infrastructures. 32,000 people are currently living in this PoC that faced on of the most violent episodes in the South Sudanese civil war.<br />  Fighting between elements of the Shilluk and Dinka communities erupted in the Malakal PoC on February 17. UN reports confirmed that armed men in Sudan People's Liberation Army (SPLA) uniforms entered the UN camp and fired on civilians, looting and burning tents. At least 18 people were killed and more than 90 wounded.<br />  After the clashes, Dinka families (approximately 4,000 people) fled outside the PoC and sought refugee into Malakal town, while about 26,000 Nuer and Shilluk IDPs, mostly women and children, sought refugee in the former PoC.<br />  Photo by Albert Gonzalez Farran - MSF

    Una anciana cau al fang al campament de desplaçats de Malakal, al Sudan del Sud. © Albert González Farran – Metges Sense Fronteres (MSF)


     
    Malakal, una ciutat que fa uns anys tenia un gran potencial econòmic al Sudan del Sud, és ara un paratge trist i desolat per culpa de la guerra civil. I la pitjor part els ha tocat a les desenes de milers de persones desplaçades que viuen en un campament que sovint no compleix amb les garanties per a una vida digna.
    L’època de pluges està empitjorant una convivència que ja de per si era difícil. “Un campament de desplaçats no és un hotel”, diuen alguns. Però tampoc ha de ser un lloc on els nens juguen amb una barreja de fang, excrements i orina, on els gossos morts queden abandonats entre la gent, on els ancians i discapacitats rellisquen i cauen repetidament i on la malària i el còlera són un perill constant.
    Ara, molts estan marxant del campament i migren cap al Sudan, al país veí. I no ho fan perquè la vida a Malakal sigui difícil, sinó perquè temen que ni tan sols la seva protecció està garantida. I després, als països desenvolupats, ens queixem de l’onada de refugiats…

    Culpar les víctimes

  • Ni les persones que arriben en pastera ni els estiuejants que s’ho miren des de la tovallola són els culpables del drama actual
  • Migracio-immigrants-Sicilia-refugiats-2

    Un grup de persones, la majoria de Síria, Eritrea i Egipte, arriben al port d’Augusta, a Sícilia, l’agost de 2015. Foto de l’Albert González Farran, per Save the Chidren i l’OIM.


    Culpar les víctimes ha estat sempre una actitud injusta i pròpia de la nostra societat. Sovint hem sentit crítiques despietades contra els desesperats refugiats que arriben d’una manera o altra a Europa per reivindicar el dret a un futur millor. I ara darrerament n’hem sentit algunes altres que apunten contra els estiuejants que de vegades apareixen fotografiats, amb nocturnitat i alevosia, prenent el sol just en el moment que arriben a les costes uns quants africans moribunds. I amb això em ve al cap la fotografia de Javier Bauluz, com tantes altres que s’han publicat.
    Es poden dir moltes coses contra uns i contra els altres, però estic convençut que la direcció real de les nostres crítiques pels moments convulsos que estem vivint no és aquesta, sinó la que apunta als governs europeus per la seva incapacitat de gestionar aquesta realitat, l’obstinació d’alguns estats d’aixecar murs i tanques a les fronteres, la brutalitat policial contra el dret universal a la migració, la situació catastròfica que estan vivint els països del sud i, sí, també, la responsabilitat històrica que en tenim els països del nord.

    L’última moda de Milà

  • Milà és la ciutat del Duomo, la capital de la moda i la seu de l’Expo 2015. Però és també la porta d’entrada a Europa per a milers de refugiats.
  • Milan_migracions-immigrants

    Un jove nouvingut dorm sobre la seva maleta
    davant de l’estació central de trens de Milà.
    Foto de l’Albert González Farran, per a l’OIM i Save the Children.

     
    És dolorosa la contradicció de la ciutat de Milà, que avui en dia celebra una Expo dedicada a eradicar la fam al món, però que a la vegada es queixa de la “invasió” de milers de persones vingudes d’arreu de l’Àfrica i l’Àsia, a la recerca del somni europeu.

    L’emergència de les pasteres rescatades a Lampedusa i Sicília s’ha convertit en una rutina que ha acabat afectant aquesta ciutat que vol reivindicar el seu cosmopolitisme, però a qui se li escapa un cert provincianisme conservador quan remuga, amb les dents tancades, que ja n’hi ha prou de tants estrangers bruts i desarreglats.

    Els esforços de l’administració local i la incansable dedicació d’una part de la població per atendre els nouvinguts és poca cosa comparada amb una situació que pot esdevenir una bomba si els països europeus no prenen una decisió ràpida i raonada per donar una solució a tanta gent que reivindica el seu dret a un present millor. Un present que, per raons històriques, és també responsabilitat de les potències del nord.

    El nou llenguatge multimèdia

  • Explorar el món del vídeo i l’animació és, per als fotògrafs, una barreja de necessitat i curiositat.
  • El fotoperiodista basc Mikel Aristregi, a qui li tinc una gran admiració i estima, va publicar fa poc un article al seu blog on radiografia gairebé a la perfecció el que ens passa o ha passat a la gran majoria de professionals del sector.
    La transició de la imatge fixa al moviment està sent una realitat que ens ha arribat a molts per les exigències d’un mercat cada cop més competitiu o per una curiositat que ens ha anat devorant de mica en mica.
    Les complicacions tècniques i econòmiques que es deriven del periodisme multimèdia, on un professional ha de vetllar perquè les fotografies continuïn sent atractives, que les seqüències segueixin un ordre narratiu coherent i que el so s’escolti amb nitidesa, fa que tot sigui més difícil i costós.
    Però és clar. Ningú va dir que el periodisme fos una cosa senzilla i, ni de bon tros, avorrida.

    La puresa és a la barreja

  • Ja ho cantava Jarabe de Palo l’any 2001: “la pureza está en la mezcla”. Sembla una obvietat, però cal recordar-ho sovint perquè sembla fàcil d’oblidar-se’n.
  • 25 June 2015. Sabadell: German Acevedo, 23 years old from La Paz, El Salvador, participates in a training session of 'castellers' (human towers) with the Saballuts from Sabadell, Barcelona, Spain.  German arrived to Europe in summer 2012, running away from the gangs ("pandilleros") in San Salvador. The Spanish Government rejected his asylum request, but he is remaining in the country and attending courses to becomes a social worker in the future. He doesn't want to go back to El Salvador because he's afraid of being killed by the gangs. Photo by Albert Gonzalez Farran, CCAR - www.albertgonzalez.net

    German Acevedo, un immigrant de 23 anys de El Salvador, fa ‘pinya’ a una sessió d’entrenament de la colla de ‘castellers’ Saballuts de Sabadell.
    Foto de l’Albert González Farran, CCAR

     
    El German, un jove de 23 anys de San Salvador, va arribar a Catalunya fa dos anys escapant de la violència juvenil que envaïa la seva ciutat. Ha estat força temps patint gana i dormint als carrers de Barcelona i el govern espanyol li ha denegat dues vegades la seva petició d’asil. Però ara sembla que les coses comencen a anar-li bé. Està estudiant per convertir-se en treballador social i fa algunes feines mal pagades que l’ajuden a sobreviure. Però el més sorprenent de tot és que després d’aquest temps d’adaptació ja parla un català fluid i ha participat en la construcció dels millors castells de la colla dels Saballuts de Sabadell.
    Sense dubte, aquest món és un entramat que dóna sovint solucions tan riques com aquesta del German. I ja n’hi ha prou dels avorrits clixés sobre la immigració.

    Articles més antics
    No hi ha articles més recents