Multimèdia

El nou llenguatge multimèdia

  • Explorar el món del vídeo i l’animació és, per als fotògrafs, una barreja de necessitat i curiositat.
  • El fotoperiodista basc Mikel Aristregi, a qui li tinc una gran admiració i estima, va publicar fa poc un article al seu blog on radiografia gairebé a la perfecció el que ens passa o ha passat a la gran majoria de professionals del sector.
    La transició de la imatge fixa al moviment està sent una realitat que ens ha arribat a molts per les exigències d’un mercat cada cop més competitiu o per una curiositat que ens ha anat devorant de mica en mica.
    Les complicacions tècniques i econòmiques que es deriven del periodisme multimèdia, on un professional ha de vetllar perquè les fotografies continuïn sent atractives, que les seqüències segueixin un ordre narratiu coherent i que el so s’escolti amb nitidesa, fa que tot sigui més difícil i costós.
    Però és clar. Ningú va dir que el periodisme fos una cosa senzilla i, ni de bon tros, avorrida.

    Incògnites de l’era multimèdia

  • Les dificultats que atravessa el mercat del fotoperiodisme clàssic ens obliga a buscar nous formats i ens permet alhora explorar les grans possibilitats que el món digital ens ofereix. Però també ens posa en perill de perdren’s en les formes i oblidar els continguts.


  • En l’era de les noves tecnologies, els periodistes, i per extensió els fotoperiodistes, hem de tenir una cosa ben clara: primer és el contingut i després, la forma. El fotoperiodisme clàssic, així com la premsa tradicional, estan perdent espais i quota de mercat a passos accelerats, i cal buscar ràpidament nous llenguatges, nous canals, nous formats que ens permetin fer arribar el que sempre hem volgut explicar a una audiència que ja no és la mateixa.
    El fotoperiodista madrileny Olmo Calvo, força compromès amb assumptes d’importància social, ho va dir també així en el marc de les jornades FOCUS ON de Barcelona i ho va exemplificar amb alguns dels seus darrers projectes que es caracteritzen per una excel·lent senzillesa, amb el més bon sentit de la paraula. Imatge fixa, vídeo, so i text es combinen d’una forma sòbria i eficaç.
    Durant aquestes jornades, Olmo va compartir taula rodona amb dos altres exemples multimèdia, força diferents: José Colón, un dels artífexs de la revista MEMO, una aplicació documentalista molt esbojarrada per a iPad; i els autors del The Sochi Project, un interminable web holandès que penetra en les foscors dels Jocs Olímpics de Sochi (Rússia) del 2014.
    Aquests darrers dos exemples són, en la meva opinió, un pas que va lluny en aquesta recerca de nous mercats i nous llenguatges per a una nova audiència. I jo em pregunto: ens cal anar per futurs laberíntics en què la fotografia, i la imatge en general, s’acabin diluint? Ens interessa bombardejar el públic amb tones d’informació, imatges i efectismes?
    Cal anar en compte amb els reptes d’aquests nous temps, en què no sabem amb certesa cap a on anem. Encara queden anys per consolidar el que és la nova era de la comunicació i haurem d’anar a les palpentes. Alguns més agosarats que altres.

    Acció! (i 3)

    Up to touch the sky

    Ha costat més del que em pensava, però ja està publicat el videoclip Fins a tocar el cel  (حتي نلامس السماء  en la versió en àrab), un projecte multimèdia que ha servit per promoure el treball dels joves actors i actrius del grup de teatre amateur Ashwaq al Salam d’El Fasher, Darfur.
    Ha estat una feina de més de dos mesos, però les dificultats han estat més paleses durant la feina de postproducció de les darreres setmanes. Arribar a un model que satisfés totes les parts ha estat complex, sobretot perquè no sols volia un producte que fos estèticament atractiu i fidel al missatge conceptual dels joves artistes, sinó que també s’adaptés, en la mesura del possible, a les diferències culturals en el gust artístic.
    El treball ha passat per molts ulls abans de ser publicat i les opinions han estat diverses i, curiosament, força vinculades amb l’origen cultural de cadascú. En termes generals, periodistes i experts en audiovisuals (la majoria d’origen occidental) demanaven un producte ben curt, ràpid, intens i amb presència d’elements que el facin més entenedor. Per la seva banda, la majoria de companys sudanesos que l’han vist prèviament empenyien cap a un vídeo més llarg, pausat i fidel al conceptualisme original del grup.
    El resultat ha pretès ser una combinació d’aquestes dues postures i que encaixi amb el que jo tenia al cap des d’un bon principi: explicar que al Darfur, malgrat tot, també es couen projectes culturals de qualitat.
    Espero haver-ho conseguit.

    Cliqueu aquí per veure el videoclip

    Acció! (2)

    Músic Al Feek, Darfur, Sudan

    Moawia Mohamed Musa (a la foto) és un músic compositor del Darfur que se’l coneix com Al Keek (el fort). Ell és qui posa l’acompanyament musical al videoclip que estic elaborant per promoure un grup de teatre jove amateur del Darfur (vegeu el post anterior: Acció!).
    Després de visualitzar una i una altra vegada les imatges que vam filmar de la companyia de teatre, Al Keek ha fet la seva intepretació personal amb el llenguatge que més bé domina: la música. Un cop tancats durant més de cinc hores a l’humil estudi de so que ell té instal·lat a casa seva, n’ha sortit una peça que és ben fidel a l’esperit que els joves actors volen transmetre (Escolta-la pitjant aquí).
    D’aquesta manera, la interpretació dramàtica, la música i la image s’uneixen novament en un projecte interdisciplinar que, al cap i a la fi, busca un missatge unitari de pau a través de les arts. Perquè una de les vies més eficaces per arribar al gran públic és a través de plataformes que estèticament siguin atractives i, per aconseguir-ho aquí al Darfur, res millor que comptar amb els millors i més entusiastes professionals.

    Acció!

    Acció per la pau

    El racó d’una oficina coberta de cartolina blanca, dos llums de raonable potència, una vídeo-càmera, dotze actors, motivació i una bona dosi d’acció expressiva. Aquest és el còctel d’ingredients que ha fet possible la primera fase d’un projecte per crear un videoclip que promourà el grup de teatre amateur Ashwaq Al Salam (en català, “un desig per la pau”), un col·lectiu de joves actors i actrius del Darfur (Sudan), dirigits per la Samiha Munim, una noia amb una capacitat creativa de molt alt nivell.
    Amb la il·lusió que sol portar aquest tipus de projectes i amb vocació de professionalitat, els actors van reproduir davant la càmera alguns dels moments clau del seu darrer espectacle. En un petit i improvisat estudi al campament de l’ONU a El Fasher, es van concentrar unes tres hores de treball intens i dedicat a una causa que de ben segur també contribuirà al desenvolupament i la pau al Darfur. Perquè hi ha poques coses millor que l’art per rebutjar els conflictes d’una forma convincent.
    En un futur pròxim, publicarem un videoclip que difondrà l’expressió d’aquests joves més enllà de les fronteres del Darfur. El seu missatge de pau, donada la seva alta qualitat visual, ha de ser vista ben lluny i es mereix un aplaudiment internacional.

    Acció per la pau Acció per la pau

    Articles més antics
    No hi ha articles més recents