Noves tecnologies

Profundament superficial

Pepo Curià

Un dia em va dir el dissenyador Pepo Curià que arriba un moment en la vida d’un artista que ja és massa tard per aconseguir alguna cosa en el difícil món de l’art. I es va equivocar. No sols perquè ell acaba de presentar una nova col·lecció d’art digital d’envejable qualitat, sinó perquè, quan m’ho va dir, va partir d’un concepte propi de la societat en què vivim, en la que estem acostumats a viure depressa i malament.
Tot això ho escric perquè ‘Superficial’, el nom amb què Pepo Curià ha batejat la seva nova proposta, és molt més del que nombrosos artistes consagrats d’avui, avalats per la crítica, que surten per televisió i guanyen molts diners, arribaran a fer algun dia. El que Pepo Curià i milers i milers d’artistes fan a les catacumbes, aliens de la voràgine festiva dels voltors del mercat, és l’autèntica definició d’art, aquella que es fa sincerament, amb intenció i treball. Ens hem d’acostumar a definir la victòria de l’artista no per ser ni sentir-se reconegut. Ni molt menys! El seu objectiu ha de ser sols allò que sap fer: crear. I deixem per als més mediocres la feina de parlar bé davant les càmeres, de promocionar-se a les revistes i de lluir-se en pomposes cerimònies per omplir aquell buit que la seva manca de creativitat els té resignats.
Plagiant la periodista lleidatana Anna Sàez, crec que la nova aposta de Pepo Curià és certament “Profundament Superficial”, un collage que surt de la ment de l’artista i de les eines que aporten les noves tecnologies. Desenganyem-nos. No és art difícil d’entendre. Ni tan sols cal que s’entengui! És pura imaginació juganera que quadra a la perfecció les formes, els colors, els equilibris i les textures sobre la tela blanca… del Photoshop.

Second Life

Second Life

Pixel Taurus és el meu alter ego a Second Life, el món virtual que s’estén al llarg i ample de la xarxa d’Internet. Es tracta d’un personatge que, a l’igual que el seu referent a la vida real, vol fer-se un lloc en el món del fotoperiodisme i portar els seus treballs a galeries i museus. I el seu objectiu s’ha fet realitat. Gràcies al dissenyador Pepo Curià (Handy Jewell, a Second Life), Pixel Taurus va estrenar el passat 13 de febrer de 2009 (en un dels espais de la Catalunya Virtual) el projecte Etiòpia amb Ulls Propis, on s’exposen una quinzena d’imatges realitzades per joves adolescents de Wukro (nord d’Etiòpia).
Second Life és un fenomen que ja fa anys que sobreviu de forma paral·lela al món de carn i ossos. Tothom hi té les portes obertes i les possibilitats són il·limitades: conversar i intimar amb altres personatges virtuals, executar projectes artístics ambiciosos, cercar informació útil de qualsevol àmbit i, fins i tot, fer negocis amb beneficis reals. Second Life ofereix un aparador gegantí.
N’hi ha que diuen que aquest format serà el dels futurs navegadors d’internet. Però el més cert de moment és que, amb el control d’uns personatges que poden vestir la roba més atractiva i tenir el cos que sempre hem somiat, Second Life pot arribar a ser una bona plataforma no sols per fer volar la imaginació, sinó també per fer realitat idees que, per l’absurd de la nostra societat, esdevenen silenciades al món real.

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents