Entre l’amor i l’odi

Darfur

Avui, mentre practicava esport al campament de les Nacions Unides a El Fasher (Darfur), m’ha sorprès primer una terrible tempesta de sorra i, tot seguit, un violent ruixat que  m’ha deixat moll com una sopa. I és en aquesta curiosa (però típica) situació en què m’he adonat que viure i treballar al Darfur no deixa mai indiferent a ningú. És impossible! Els que som aquí i no som d’aquí acabem per estimar bojament aquest país o a odiar-lo sense miraments. No hi ha terme mig.
Estimes el Darfur per la seva gent, per la seva gran senzillesa i pel seu cor tendre, pel seu orgull i per les seves conviccions culturals i patriòtiques. Els paisatges verds durant l’època de pluges i els que són torrats durant la resta de l’any mostren un espectacle continu. Les possibilitats de desenvolupament del Sudan són molt prometedores i el seu potencial turístic és tota una esperança. Els valors negatius del sistema capitalista pràcticament no han aterrat al Darfur i conviure entre cabres, rucs, gallines i camells passejant pels carrers, es combina amb l’agradable sensació de què la gent sap viure el seu temps: els nens jugant en el seu temps lliure i els adults reunits a peu de casa durant llargues hores de conversa.
Però el Darfur és a la vegada una terra desagraïda de conflictes i desavinences tribals, un lloc on les persones només treballen el mínim imprescindible. Es una societat que difícilment vol entendre res que no sigui sudanès i no és capaç de mirar més enllà de les seves fronteres i de les seves limitacions religioses. Una terra de dificultats climatològiques, de gastronomia pobre i de poca estima per la seva riquesa cultural. Viuen el present i poc els importa el futur.
Per a molts resulta francament difícil estimar el Darfur. Pràcticament impossible. I és per això que la immensa totalitat de cooperants internacionals es prenen l’estada com una cosa ben temporal.
Jo, de moment, m’inclino per sentir-me atret per aquesta terra que tant m’està ensenyant. I és per això que, després de menjar sorra i quedar xop durant la tempesta… m’ha envaït una agradable sensació de felicitat.

Escriu la teva opinió