Pornografia

egch_02_img0157

Molts critiquen el fotoperiodisme actual de ser descarnadament frívol amb les desgràcies alienes. Molts critiquen els mitjans actuals de publicar imatges pornogràfiques, gratuïtament crues.
Reconeguts fotògrafs com Sebastiao Salgado han estat sovint defenestrats per voler fer “poesia” amb les desgràcies dels altres, per voler “embellir” la misèria més crua que acarnissa la nostra societat.
Però molts no saben que la publicació d’imatges cruentes no sols és un producte dels nostres dies. Es remunta a molts anys enrere, quan ja hi havia la necessitat de donar a conèixer les calamitats i injustícies en territoris llunyans.
Com aquesta fotografia anòmima captada a principis del segle XX al Congo, quan era sota la colonització sanguinària del rei Leopold de Bèlgica. L’home que apareix a la imatge es diu Nsala i està observant els fragments (la mà i el peu) que han quedat de la seva filla de cinc anys salvatgement assassinada.
Les fotografies publicades sobre el Congo belga van donar la volta al món i van fer possible que els països que aleshores dominaven l’ordre mundial manifestessin públicament el seu rebuig a les salvatges pretensions del rei Leopold.
Segurament la fotografia no pot resoldre mai res del que està passant arreu del món (Líbia, Síria, Afganistan…) però sí que pot influir en la mentalitat de la gent. Perquè sempre és millor una consciència “molestada” per una imatge repugnant que una altra que ignora el que està passant.
Molts poden dir que s’està publicant massa pornografia, però ningú denunciarà que hi ha manca d’informació.
El fotoperiodisme ens ha salvat de la ignorància.

Escriu la teva opinió