Sota els embats de la mala sort

  • L’assistència sanitària a moltes zones rurals del Sudan del Sud és inexistent i la gent se sol encomanar al destí.
  • Nyakong Kiir abraça emocionada la seva jove Nyanom, greument malalta de malària a Padding, Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran – AFP


     
    A Padding, una petita i remota localitat del Sudan del Sud, dins una cabana encara en construcció, hi ha una munió de gent que rodeja una dona estesa a terra. Es diu Nyanom, té 26 anys i sofreix una severa infecció de malària. Ha arribat a Padding des d’un poble encara més petit a uns quants quilòmetres de distància i la malària l’ha sorprès quan era de mercat. La gent l’ha arrossegada a la cabana a mig fer i la rodeja expectant, a veure com evoluciona la seva infecció. És tot el que poden fer. Això i un parell de pastilles que el remeier local li ha donat. No hi ha res més a fer. La clínica més propera és a més de 10 hores a peu i l’únic que queda és esperar que el cos de la Nyanom sobrevisqui.
    Aquesta és la sort dels centenars de milers que viuen a les zones rurals del Sudan del Sud. Amb una esperança de vida que la guerra civil i la crisi econòmica ha reduït a 56 anys, els sud-sudanesos simplement els queda encomanar-se a la sort. O a la mala sort.
    En aquesta darrera ocasió, Nyanom va sobreviure. Va passar la nit a casa d’un veí de Padding i al dia següent va poder tornar a anar a casa, a esperar un proper embat.

    Una opinió
    • gonzalezoliva.antonio@gmail.com'
      Antonio González Oliva

      Què és de trista la vida en aquest país. Què fan les organitzacions governamentals per tractar aquesta gent amb una mica d’atenció. És el mínim que es pot demanar com a ésers humans que són, i que han tingut la mala sort de néixer al lloc equivocat.
      És imprescindible que es doni a conèixer a tot el món la situació d’aquesta gent, per veure si es pot, entre tots, fer la vida una mica més humana.

    Escriu la teva opinió