Art

Vida després del suïcidi

  • La fotògrafa Patrícia Esteve ha obert una exposició sobre el suïcidi a Nairobi (Kenya), on és considerat un crim
  • © Patricia Esteve

    Msingizi, un jove kenyà amb tendències suïcides. Foto de la © Patrícia Esteve


     
    Out of This Life (Fora d’aquesta Vida) és un projecte fotogràfic conceptual i molt personal sobre el suïcidi. La fotògrafa catalana Patrícia Esteve exhibeix aquest treball al Kenya Cultural Centre a Nairobi, en un país on el suïcidi està prohibit. Segons el Codi Penal de Kenya, “qualsevol persona que intenti matar-se és culpable d’un delicte menor”, amb penes de fins a dos anys de presó! A més, també hi ha l’estigma social per als que ho intenten o els seus familiars, normalment marginats per la comunitat. Moltes persones pensen que les tendències suïcides són contagioses.
    La valentia de la Patrícia no només és exhibir aquest tabú a Kenya i convidar a la societat a “parlar de suïcidi” obertament. També és atrevit crear imatges d’un tema tan difícil. Com que molts testimonis prefereixen estar a l’anonimat i d’altres ja no estan vius, unes imatges conceptuals i creatives ajuden a mostrar la perspectiva (i la sensibilitat) de la Patrícia sobre aquest tema: un cel estrellat, un conjunt de retalls de diaris, un arbre a contrallum, notes de comiat, un vaixell de paper. Una col·lecció d’imatges boniques que aporten esperança i poesia, com la que mostra la solitud de l’activista gai George Barassa, postrat sobre el matalàs d’una casa-refugi. Una foto genial!

    © Patrícia Esteve

    Amb un cor ben gran

  • Les experiències viscudes i les converses parlades m’han ensenyat que el com, el perquè, el per a què i a qui explicar una història poden ser tan importants com la mateixa història.
  • office-time_500

    © Claire Olivia

    La sinceritat i l’honestedat, el desig de reivindicació i autoafirmació i la intenció de fer-ho saber a qui realment li importa són valors afegits a una història. Un fet absolutament banal, personal o íntim, elaborat amb aquella voluntat exquisida que sols posen els grans humans i amb aquell toc de qualitat propi dels artistes nats, pot convertir-se en un magnífic projecte.

    Claire Olivia (C.O.) Moed és una d’aquelles persones que amagades entre la humilitat dels millors i alienes a la disbauxa frenètica de les xarxes, presenta un web deliciós. Fotografies d’aquella quotidianitat que a molts ens passa per alt i curtmetratges sobre la infantesa i la vellesa més autèntiques, tot ben conceptualitzat i sense pretensions absurdes, fan que sigui un treball digne de veure.

    La Claire diu que “quan penses que el teu cor es trenca, és que en realitat s’està fent més gran”. Ella confessa que la frase és d’algú altre i jo crec que és seva. Però el que sí que veig és que a ella se li deu haver partit el cor un munt de vegades.

    La religió de l’imaginari

    La vida i les seves experiències m’han tornat un ateu convençut. No hi ha res que em faci dubtar de la inexistència de l’infern i del seu creador, d’allò que pugui ser el principi i el final de tot. Nosaltres mateixos som el nostre principi i final, som una energia que va viatjant i va desencadenant formes diverses sense aturador. Però que sigui un ateu recalcitrant no vol dir que sigui un descregut. I així m’ho va reconfirmar el director de cine serbi, Emir Kusturica, que en una de les jornades de la darrera edició del festival de cine Kustendorf va reivindicar l’existència dels símbols, dels somnis, de les llegendes vives i de tot allò que formi part del nostre imaginari, diga-li déu o diga-li esperit, com a fonts d’aliment per a les arts. Perquè el realisme pur no existeix en la condició humana i, en cas que així fos, acabaria destruint el seu poder creatiu. Cinema, literatura, música, fotografia. Tots partim de la nostra fe en un altre món que ens dóna prou matèria sensible per seguir creant. I que així sigui!

    Art amb majúscules

    Concurs de fotografia Itaca

    Ja fa temps que el Toni pica pedra. Cada peça que en treu, per petita i insignificant que sembli, la tracta amb molta cura i sensibilitat, com si fos una pedra preciosa.  La seva feina és d’una constància gairebé irreal, perquè ho fa per pur amor a l’Art (mai més ben dit). I ben bé podem dir que és un Art amb majúscules, perquè està fet per i per a gent de veritat. La hipocresia no hi té cabuda i la sinceritat n’és una constant palpable. Talment, com la personalitat del Toni.
    La seva feina al bar Itaca de Lleida li ha permès, durant un bon grapat d’anys, convertir aquest espai no sols en un lloc de socialització autèntica, sinó també en una plataforma per a molts artistes. El Toni s’entusiasma com un nen quan veu una obra de veritat i aviat s’ho manega per penjar-la a les parets del local. I així ha anat fent durant tot aquest temps, descobrint novetats amagades i consolidant talents ja coneguts.
    El darrer projecte del Toni Itaca (així conegut per molts) és un concurs de fotografia de temàtica lliure que busca obres honestes i, a la vegada, donar un cop de mà solidari. Les obres premiades quedaran en propietat del bar per ser subhastades i els guanys seran depositats al banc d’aliments. Em trec el barret!
    Per conèixer les bases del concurs, aneu a l’esdeveniment creat a la xarxa Facebook clicant aquí.

    Acció!

    Acció per la pau

    El racó d’una oficina coberta de cartolina blanca, dos llums de raonable potència, una vídeo-càmera, dotze actors, motivació i una bona dosi d’acció expressiva. Aquest és el còctel d’ingredients que ha fet possible la primera fase d’un projecte per crear un videoclip que promourà el grup de teatre amateur Ashwaq Al Salam (en català, “un desig per la pau”), un col·lectiu de joves actors i actrius del Darfur (Sudan), dirigits per la Samiha Munim, una noia amb una capacitat creativa de molt alt nivell.
    Amb la il·lusió que sol portar aquest tipus de projectes i amb vocació de professionalitat, els actors van reproduir davant la càmera alguns dels moments clau del seu darrer espectacle. En un petit i improvisat estudi al campament de l’ONU a El Fasher, es van concentrar unes tres hores de treball intens i dedicat a una causa que de ben segur també contribuirà al desenvolupament i la pau al Darfur. Perquè hi ha poques coses millor que l’art per rebutjar els conflictes d’una forma convincent.
    En un futur pròxim, publicarem un videoclip que difondrà l’expressió d’aquests joves més enllà de les fronteres del Darfur. El seu missatge de pau, donada la seva alta qualitat visual, ha de ser vista ben lluny i es mereix un aplaudiment internacional.

    Acció per la pau Acció per la pau

    Articles més antics
    No hi ha articles més recents