Arts

Vida després del suïcidi

  • La fotògrafa Patrícia Esteve ha obert una exposició sobre el suïcidi a Nairobi (Kenya), on és considerat un crim
  • © Patricia Esteve

    Msingizi, un jove kenyà amb tendències suïcides. Foto de la © Patrícia Esteve


     
    Out of This Life (Fora d’aquesta Vida) és un projecte fotogràfic conceptual i molt personal sobre el suïcidi. La fotògrafa catalana Patrícia Esteve exhibeix aquest treball al Kenya Cultural Centre a Nairobi, en un país on el suïcidi està prohibit. Segons el Codi Penal de Kenya, “qualsevol persona que intenti matar-se és culpable d’un delicte menor”, amb penes de fins a dos anys de presó! A més, també hi ha l’estigma social per als que ho intenten o els seus familiars, normalment marginats per la comunitat. Moltes persones pensen que les tendències suïcides són contagioses.
    La valentia de la Patrícia no només és exhibir aquest tabú a Kenya i convidar a la societat a “parlar de suïcidi” obertament. També és atrevit crear imatges d’un tema tan difícil. Com que molts testimonis prefereixen estar a l’anonimat i d’altres ja no estan vius, unes imatges conceptuals i creatives ajuden a mostrar la perspectiva (i la sensibilitat) de la Patrícia sobre aquest tema: un cel estrellat, un conjunt de retalls de diaris, un arbre a contrallum, notes de comiat, un vaixell de paper. Una col·lecció d’imatges boniques que aporten esperança i poesia, com la que mostra la solitud de l’activista gai George Barassa, postrat sobre el matalàs d’una casa-refugi. Una foto genial!

    © Patrícia Esteve

    La religió de l’imaginari

    La vida i les seves experiències m’han tornat un ateu convençut. No hi ha res que em faci dubtar de la inexistència de l’infern i del seu creador, d’allò que pugui ser el principi i el final de tot. Nosaltres mateixos som el nostre principi i final, som una energia que va viatjant i va desencadenant formes diverses sense aturador. Però que sigui un ateu recalcitrant no vol dir que sigui un descregut. I així m’ho va reconfirmar el director de cine serbi, Emir Kusturica, que en una de les jornades de la darrera edició del festival de cine Kustendorf va reivindicar l’existència dels símbols, dels somnis, de les llegendes vives i de tot allò que formi part del nostre imaginari, diga-li déu o diga-li esperit, com a fonts d’aliment per a les arts. Perquè el realisme pur no existeix en la condició humana i, en cas que així fos, acabaria destruint el seu poder creatiu. Cinema, literatura, música, fotografia. Tots partim de la nostra fe en un altre món que ens dóna prou matèria sensible per seguir creant. I que així sigui!

    Acció! (i 3)

    Up to touch the sky

    Ha costat més del que em pensava, però ja està publicat el videoclip Fins a tocar el cel  (حتي نلامس السماء  en la versió en àrab), un projecte multimèdia que ha servit per promoure el treball dels joves actors i actrius del grup de teatre amateur Ashwaq al Salam d’El Fasher, Darfur.
    Ha estat una feina de més de dos mesos, però les dificultats han estat més paleses durant la feina de postproducció de les darreres setmanes. Arribar a un model que satisfés totes les parts ha estat complex, sobretot perquè no sols volia un producte que fos estèticament atractiu i fidel al missatge conceptual dels joves artistes, sinó que també s’adaptés, en la mesura del possible, a les diferències culturals en el gust artístic.
    El treball ha passat per molts ulls abans de ser publicat i les opinions han estat diverses i, curiosament, força vinculades amb l’origen cultural de cadascú. En termes generals, periodistes i experts en audiovisuals (la majoria d’origen occidental) demanaven un producte ben curt, ràpid, intens i amb presència d’elements que el facin més entenedor. Per la seva banda, la majoria de companys sudanesos que l’han vist prèviament empenyien cap a un vídeo més llarg, pausat i fidel al conceptualisme original del grup.
    El resultat ha pretès ser una combinació d’aquestes dues postures i que encaixi amb el que jo tenia al cap des d’un bon principi: explicar que al Darfur, malgrat tot, també es couen projectes culturals de qualitat.
    Espero haver-ho conseguit.

    Cliqueu aquí per veure el videoclip

    Acció! (2)

    Músic Al Feek, Darfur, Sudan

    Moawia Mohamed Musa (a la foto) és un músic compositor del Darfur que se’l coneix com Al Keek (el fort). Ell és qui posa l’acompanyament musical al videoclip que estic elaborant per promoure un grup de teatre jove amateur del Darfur (vegeu el post anterior: Acció!).
    Després de visualitzar una i una altra vegada les imatges que vam filmar de la companyia de teatre, Al Keek ha fet la seva intepretació personal amb el llenguatge que més bé domina: la música. Un cop tancats durant més de cinc hores a l’humil estudi de so que ell té instal·lat a casa seva, n’ha sortit una peça que és ben fidel a l’esperit que els joves actors volen transmetre (Escolta-la pitjant aquí).
    D’aquesta manera, la interpretació dramàtica, la música i la image s’uneixen novament en un projecte interdisciplinar que, al cap i a la fi, busca un missatge unitari de pau a través de les arts. Perquè una de les vies més eficaces per arribar al gran públic és a través de plataformes que estèticament siguin atractives i, per aconseguir-ho aquí al Darfur, res millor que comptar amb els millors i més entusiastes professionals.

    No hi ha articles més antics
    No hi ha articles més recents