Bòsnia

James Nachtwey

James Nachtwey

Recentment he vist un vídeo documental sobre la carrera del fotoperiodista James Nachtwey, un nordamericà de 59 anys que ha cobert desenes de conflictes arreu del món, des del Nord d’Irlanda al Líban, de Vietnam al Brasil, de Sud-Àfrica a Kossovo.
El reportatge sobre aquest virtuós de la càmera m’ha deixat estabornit. Ha estat tant una fuetada a la meva consciència com a humà, com un sotrac als meus somnis com a professional.
Nachtwey no és sols un gran fotògraf per haver guanyat en dues ocasions el World Press Photo, per haber treballat durant molts anys per a l’agència Magnum, per ser elegant i calmat als llocs més conflictius i a les escenes més tenses, per saber posar-se sempre a primera línia, per voler ensenyar al món que encara hi ha injustícies…
La seva millor grandesa, sens dubte, és la seva humanitat. A partir del seu propi testimoni i, especialment, de les declaracions dels seus millors amics i col·legues, en aquest documental coneixem un Nachtwey que no sols es preocupa pels temes que cobreix sino que també els pateix.
Un “bon” dia, Nachtwey va cobrir un aldarull al centre de Jakarta (Indonèsia), en què centenars de persones perseguien un individu per ser d’una tribu rival. La massa embogida anava armada amb ganivets i espases per tal d’assassinar-lo i esquarterar-lo. Nachtwey va fotografiar tots els detalls d’aquella brutal carnisseria, però en els darrers instants de la vida d’aquell innocent, ell va implorar a la gent en tres ocasions i de genolls que el deixessin estar.
“Jo sempre tinc respecte per la gent que fotografio”, diu Nachtwey diverses vegades durant aquest reportatge. I és per això que no sols vol conèixer les seves desgràcies, sino que també les vol sentir amb la seva pròpia pell. És capaç de posar-se al costat dels joves palestins que llencen pedres contra els tancs israelites, o a les mines de sofre del Brasil respirant el mateix fum tòxic o esquivant les bales a la guerra de Bòsnia.
No parla més del compte ni li interessa la fama. Tan sols desitja que la fotografia sigui, en el futur, una arma per acabar amb les injustícies.

www.jamesnachtwey

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents