Campament

Desplaçats de per vida

Darfur (Sudan)

Diuen que al Darfur hi ha més de tres milions de persones que viuen lluny de casa. Durant l’última dècada, han hagut d’amagar-se dels atacs dels militars, dels violadors, dels rebels, dels saquejadors i dels partidaris d’una guerra absurda per anar a parar a massius camps de desplaçats que aviat s’han convertit en nous pobles i ciutats (en alguns ja hi viuen més de 20.000 persones). Els refugiats del Darfur viuen la doble maledicció d’estar desposseïts de les seves terres i de ser considerats una nosa per als bàndols enfrontats en el conflicte. Tres milions de persones viuen un infern mentre que la resta del món n’és totalment inconscient. Fins i tot una bona part dels cooperants internacionals que operen al Sudan no se n’adonen de la gravetat del problema. Perquè el fet és tan greu que pot condicionar el país per sempre. El conflicte tribal del Darfur, bàsicament motivat per la mancança de recursos naturals (sobretot aigua), ha fet que els més desamparats hagin hagut deixar les llars per abandonar-se a l’ajuda humanitària. I així viuen els desplaçats. En llargs descampats de cases fetes amb branques i plàstics, amb rudimentàries escoles i precaris hospitals, amb deficitaris serveis d’aigua, sense llum i amb l’alimentació pobrament garantida. Molts assumeixen fins i tot que s’hi hauran de quedar tota la vida malgrat no voler-ho (més d’un 80% desitja tornar a casa). El seu retorn, el principal repte dels diplomàtics en l’etern procés de pau, és alhora una utopia que cada cop està més lluny de fer-se realitat. Molts ja creuen que s’hi quedaran per sempre, es convertiran en permanents éssers passius que no fan res més que esperar la racció diària de menjar. Són desplaçats de per vida amb l’única esperança de què els seus fills puguin construir-se el seu futur en terres estranyes. Som davant d’un Darfur desconfigurat, desnaturalitzat i modificat per raons polítiques i econòmiques. Els grans pensadors de l’ordre mundial a penes són conscients de què tres milions de persones d’aquest racó de l’Àfrica (totes elles amb una història per explicar) han acabat per convertir-se en pàries al seu propi país.

No hi ha articles més antics
Articles més recents