Ceguera

Discapacitats i desplaçats

  • Als països que travessen greus dificultats, els més dèbils són els que ho paguen més car.
  • 29 October 2015. Juba: Levi Sunday, Chairman of the Equatoria State Union of the Visual Impaired (ESUVI), is reading a book written in Braille in the organization's office in Juba, South Sudan. ESUVI, stablished in 1985, has currently more than 800 members in Central Equatoria State and it organizes activities to train blind people to read Braille and use computers and other devices. However, the leaders of the organization reports that the blind in South Sudan don't have enough resources to implement their daily tasks and suffer social stigma. Photo by Albert Gonzalez Farran, AFP

    Levi Sunday, president de l’associació de cecs de Juba, Sudan del Sud, llegeix un llibre en Braille. Foto de l’Albert Gonzalez Farran, AFP

     
    S’aplica una llei natural molt dura en aquells llocs on hi ha injustícia, guerra o fam o tot a la vegada, com és el cas del Sudan del Sud.
Els discapacitats d’aquest país, cecs, sords, muts, paraplègics, malalts mentals o simplement aquells que han sofert les conseqüències de l’actual guerra civil, estan totalment abandonats a la seva pròpia fortuna.
 No hi ha cap llei específica al país que els protegeixi, que reconegui els seus drets i, fins i tot, s’aplica contra ells una discriminació social i cultural que és pràcticament impossible de superar. No tenen gaires eines per superar les seves limitacions, molts els rebutgen o se’n riuen per la seva aparença física, no existeix cap cobertura governamental i l’atenció mèdica pública és pràcticament inexistent. Gairebé tots s’exposen a la bona disposició dels seus familiars i veïns que cuiden d’ells fins que, qui sap si en un futur pròxim, s’apliquin les condicions perquè puguin valdre’s per ells mateixos i contribuir al desenvolupament del seu país.

    Líder de l’autosuperació

    International Day of Persons with Disabilities

    “Que sigui discapacitat no vol dir que sigui estúpid”, diu Salahdin Abderrahman Khissan, un jove cec de 17 anys originari de Korma, al Darfur. Pot semblar que està afirmant allò que és obvi, però Salahdin està convençut que la societat del Darfur encara té un llarg camí per recórrer en la comprensió de les necessitats reals dels discapacitats.
    Malgrat la seva ceguesa, Salahdin estudia Psicologia a la Universitat de El Fasher i confia de llicenciar-se amb èxit. “La majoria pensa que som incapaços de fer front als reptes i assumir responsabilitats”, denuncia.
    Salahdin és un clar exemple de superació personal. Fa anys, va fugir de la seva ciutat a causa del conflicte armat i actualment viu al campament de desplaçats d’Abu Shouk amb la seva família. Cada matí va sol a la universitat en transport públic. El seu únic suport és un bastó. “He rebut una bona formació sobre com usar-lo i ara ja no necessito ajuda dels meus familiars”, diu amb orgull.
    A la universitat, ell no pot confiar en llibres ni bolígrafs ni ordinadors. Els materials en Braille no estan disponibles al Darfur. La solució està en una vella gravadora d’àudio que l’ajuda a repassar el que s’ha dit a classe.
    “De vegades tinc problemes quan la gravadora falla o es queda sense bateria”, admet. Però, encara que sembli que tot va en la seva contra, aquest jove estudiant ja ha superat el primer semestre. “Els exàmens orals són l’única concessió que em donen a la universitat”, afegeix.
    En la consecució del seu títol de psicòleg, Salahdin diu que es veu a si mateix com un líder responsable de desenvolupar una actitud més sensible envers la gent amb capacitats diferents en la societat del Darfur. Aquesta és la forma en què preveu el seu futur i està llest per assumir qualsevol obstacle en el camí cap a la realització del seu somni.
    Diu que és molt conscient que el conflicte del Darfur fa que els discapacitats visquin un obstacle encara més gran que en molts altres països, però aquest jove valent es nega a usar aquest fet com una excusa per al fracàs. “Les lleis que protegeixen les persones amb discapacitats ja estan aprovades al Sudan”, ens recorda. “Només hem de pressionar per a la seva execució”.
    Cada any, el 3 de desembre, se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitats per posar de relleu els problemes que enfronten i reconèixer les seves contribucions en un món en el qual no només estan marginats i privats dels seus drets, sinó que també estan qüestionats per la ignorància i la discriminació.

    No hi ha articles més antics
    No hi ha articles més recents