Conflicte

La llar dels quinze infants

  • L’arribada de desplaçats per la guerra a Yambio ha provocat que la casa de la Julie es converteixi en una llar d’infants.
  • Nou dels quinze nens que viuen a casa de la Julie juguen al pati amb un ninot de peluix. Foto de l’Albert González Farran – UNICEF


     
    Yambio, una petita ciutat d’uns 40.000 habitants a l’oest del Sudan del Sud, està absorbint una onada migratòria sense precedents. En els darrers mesos, els atacs indiscriminats per part de grups armats a la zona rural dels voltants ha provocat que centenars de famílies fugin a la ciutat. I ho fan allotjant-se a cases de parents, amics, coneguts o, fins i tot, ànimes solidàries que obren les portes als desemparats.
    A casa de la Julie Adriano, una mare soltera de dos fills, la situació ha arribat a ser gairebé insostenible. Julie va assumir l’arribada d’uns parents d’un poble que es diu Gitikiri, però a més va recollir dos nens que van perdre els seus pares durant la fugida. En total, els cinc adults de la família (la majoria dones) han de cuidar-se de 15 nens i nenes que voletegen per la casa. Tota una llar d’infants.
    L’augment del consum d’aigua, l’escassedat de menjar i la manca de sabó o de roba són alguns dels principals reptes que aquestes cases de Yambio estan assumint actualment.

    Fugir de l’infern amb un somriure

  • La història d’un nen que gairebé perd la infància després d’extraviar-se a la guerra del Sudan del Sud
  • 29 July 2016. Juba: Ramadan Mohammed (5 years old) is pictured alone in a classroom of the UN Protection of Civilians (PoC) in Juba, South Sudan, where he and his family have been temporary accommodated. Ramadan was lost and separated from his parents for two weeks after an intense fighting between Government and opposition forces broke out in Juba, South Sudan, on July 8. Ramadan and his family used to live near the Jebel Juba. When the fighting started, he was suddenly alone and ended in a church with other hundreds of displaced people who took take care of him until he finally found out that his parents were in the UN Protection of Civilians (PoC). Ramadan still suffers emotional and psychological stress and he barely eats and talks.  According to the UN, hundreds of people were killed, many wounded and 36,000 fled their homes after days of intense gun battles between Government and opposition forces that started on July 8 in the capital of South Sudan. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNICEF

    Ramadà plora sol en un racó de l’escola on la seva família ha estat temporalment acollida. Foto de l’Albert González Farran – UNICEF

     
    Ramadà ElFaki té només cinc anys, però l’impacte de la guerra al Sudan del Sud és clarament visible. “Plora amb molta freqüència, tot just menja i està sempre sol,” diu el seu pare Mohammed molt preocupat.

    Durant els combats que hi va haver a Juba el 8 de juliol, el noi es va perdre mentre fugia amb els seus pares i germans de la seva llar a Jebel, una de les zones més afectades. Ramadà va seguir la multitud d’altres famílies desplaçades que buscaven aixopluc d’entre les bales i les bombes. Va passar dues setmanes en una església, fins que algú el va reconèixer i va contactar els seus pares, que s’havien allotjat al campament de desplaçats de l’ONU. El seu pare es va embarcar en un llarg i perillós camí a peu fins a la ciutat per rescatar-lo. “Els soldats em van colpejar diverses vegades,” Mohammed recorda mostrant una cicatriu al front.

    Els combats i la llarga separació han deixat Ramadà profundament afligit. “No ha dit una paraula des de llavors”, explica Mohammed.

    El peatge que la família va haver de pagar no s’acaba aquí. Un altre fill, Hissen, de només tres anys, va passar tota una setmana a la muntanya amb els soldats rebels, que es van fer càrrec d’ell fins que el van portar al campament. Hores abans, la mare de Ramadà, Joyce Sunday, va donar a llum a trigèmins que van morir tots poc després de la fugida.

    1 August 2016. Juba: Ramadan Mohammed (5 years old) plays with some of the toys donated by the UNICEF supported NGO Terre des Hommes, in a classroom of the UN Protection of Civilians (PoC) in Juba, South Sudan, where Ramadan has been temporary accommodated with his family.  Ramadan was lost and separated from his parents for two weeks after an intense fighting between Government and opposition forces broke out in Juba, South Sudan, on July 8. Ramadan and his family used to live near the Jebel Juba. When the fighting started, he was suddenly alone and ended in a church with other hundreds of displaced people who took take care of him until he finally found out that his parents were in the UN Protection of Civilians (PoC). Ramadan still suffers emotional and psychological stress and he barely eats and talks.  According to the UN, hundreds of people were killed, many wounded and 36,000 fled their homes after days of intense gun battles between Government and opposition forces that started on July 8 in the capital of South Sudan. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNICEF

    Ramadà juga sol amb una pissarra donada per UNICEF. Foto de l’Albert González Farran – UNICEF

     
    Mohammed, Joyce i els seus cinc fills viuen ara amb altres dues famílies desplaçades en un petita classe del col·legi del campament. És un espai que la comunitat ofereix temporalment als nouvinguts que no tenen lloc més on dormir. “La nostra casa està destruïda, pel que no podrem tornar fins d’aquí a molt temps”, diu Mohammed.

    “Ramadà encara necessita temps per recuperar-se”, diuen experts psicòlegs. “Ha d’estar atès contínuament per la seva família i amics.” No obstant això, després de diverses setmanes, els seus primers somriures mostren certa esperança.

    3 August 2016. Juba: Ramadan Mohammed (5 years old) play with a blackboard donated by the UNICEF supported NGO Terre des Hommes, in a classroom of the UN Protection of Civilians (PoC) in Juba, South Sudan, where his family has been temporary accommodated.  Ramadan was lost and separated from his parents for two weeks after an intense fighting between Government and opposition forces broke out in Juba, South Sudan, on July 8. Ramadan and his family used to live near the Jebel Juba. When the fighting started, he was suddenly alone and ended in a church with other hundreds of displaced people who took take care of him until he finally found out that his parents were in the UN Protection of Civilians (PoC). Ramadan still suffers emotional and psychological stress and he barely eats and talks.  According to the UN, hundreds of people were killed, many wounded and 36,000 fled their homes after days of intense gun battles between Government and opposition forces that started on July 8 in the capital of South Sudan. Photo by Albert Gonzalez Farran

    Ramadà somriu per primer cop jugant amb el seu germà. Foto de l’Albert González Farran


     
    Llegiu la història completa aquí (en anglès).

    Fugir de la mort per caure en el menyspreu

  • No hi ha cap motiu que justifiqui les condicions indignes en què viuen molts desplaçats al Sudan del Sud
  • 14 June 2016. Malakal: A woman fell down walking around in the Protection of Civilians (PoC) site in Malakal, South Sudan.<br />  The rainy season started and made the living conditions very difficult for the displaced people in one of the most crowded PoC in South Sudan. In some areas, the density in this camp is around 9 square meters per person, which is highly below the UN standards (30). People are facing health risks such malaria and cholera due to the lack of good draining infrastructures. 32,000 people are currently living in this PoC that faced on of the most violent episodes in the South Sudanese civil war.<br />  Fighting between elements of the Shilluk and Dinka communities erupted in the Malakal PoC on February 17. UN reports confirmed that armed men in Sudan People's Liberation Army (SPLA) uniforms entered the UN camp and fired on civilians, looting and burning tents. At least 18 people were killed and more than 90 wounded.<br />  After the clashes, Dinka families (approximately 4,000 people) fled outside the PoC and sought refugee into Malakal town, while about 26,000 Nuer and Shilluk IDPs, mostly women and children, sought refugee in the former PoC.<br />  Photo by Albert Gonzalez Farran - MSF

    Una anciana cau al fang al campament de desplaçats de Malakal, al Sudan del Sud. © Albert González Farran – Metges Sense Fronteres (MSF)


     
    Malakal, una ciutat que fa uns anys tenia un gran potencial econòmic al Sudan del Sud, és ara un paratge trist i desolat per culpa de la guerra civil. I la pitjor part els ha tocat a les desenes de milers de persones desplaçades que viuen en un campament que sovint no compleix amb les garanties per a una vida digna.
    L’època de pluges està empitjorant una convivència que ja de per si era difícil. “Un campament de desplaçats no és un hotel”, diuen alguns. Però tampoc ha de ser un lloc on els nens juguen amb una barreja de fang, excrements i orina, on els gossos morts queden abandonats entre la gent, on els ancians i discapacitats rellisquen i cauen repetidament i on la malària i el còlera són un perill constant.
    Ara, molts estan marxant del campament i migren cap al Sudan, al país veí. I no ho fan perquè la vida a Malakal sigui difícil, sinó perquè temen que ni tan sols la seva protecció està garantida. I després, als països desenvolupats, ens queixem de l’onada de refugiats…

    Sobreviure amb fulles i fruits bords

  • La meitat dels habitants del Sudan del Sud viu sense saber quan tindrà el proper àpat.
  • 6 April 2016. Lankian: Two displaced women and a baby eat leaves collected outside Lankien, in Jonglei State, South Sudan, on April 6, 2016. The last food distribution took place several months ago and the host community and the displaced people, around 600,000 in Jonglei state, are running out of food to survive, having to walk long distances to collect wild fruits and leaves. Jonglei State presents some of the most challenging food security conditions for communities in South Sudan today, according to NGO Oxfam. Civil strife and unfavourable rains have further reduced crop production in South Sudan, contributing to a cereal deficit of 381,000 tonnes --53 percent greater than in 2015 --and aggravating the already severe food shortages, according to World Food Program and the Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO). The crisis in South Sudan is marked by alarming levels of hunger. Some 5.8 million people, or nearly half of the country's population, are unsure where their next meal will come from, while the rate of severe food insecurity has now reached 12 percent, double the rate of one year ago.  Photo by Albert Gonzalez Farran

    Dues dones i un nadó mengen fulles recollides dels arbres a Lankien, al Sudan del Sud. © Albert González Farran

     
    Fulles dels arbres i fruits bords collits cada cop més lluny de les zones poblades. Aquesta és l’única alternativa per a molts habitants del Sudan del Sud que ja no tenen gaire més per sobreviure. Es tracta d’un país on gairebé sis milions de persones sofreixen inseguretat alimentària, per culpa del conflicte armat i per la greu crisi econòmica que els està escanyant. Els actors humanitaris ja no donen a l’abast, tant per les dificultats logístiques d’arribar a tots els racons del país, com pel greu forat financer provocat per uns donants que cada cop confien menys en un país on la corrupció és a l’ordre del dia polític.
    La gent menja fulles i qui més ho paguen són els vells i els infants, que sovint sofreixen problemes d’indigestió o una malnutrició tan severa que ONGs com Metges sense Fronteres adverteixen que el país frega ja els nivells d’emergència.
    Si a tot això se li afegeix una guerra encara bategant, amb violacions, execucions i destruccions constants, costa de creure que la humanitat hagi decaigut a estats paleolítics…

    Feu clic aquí per veure el recent video-reportatge produït per a France Presse (en anglès)

    El pitjor enemic del Sudan del Sud

  • Mentre l’ajuda humanitària es veu cada cop més limitada, el país pot afrontar aviat una cruel onada de fam.
  • 9 February 2016. Juba: A nurse weights Ojum Mai (2,5) at Al Sabbah Children Hospital in Juba, South Sudan, on February 9, 2016. The child suffers a severe malnutrition and is going to receive a feeding program at the health centre.  South Sudan is facing unprecedented levels of food insecurity, as 2.8 million people – nearly 25 percent of the country’s population – remain in urgent need of food assistance, and at least 40,000 people are on the brink of catastrophe, three UN agencies warned. The Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO), the United Nations Children’s Fund (UNICEF) and the World Food Programme (WFP) stressed that these numbers are particularly worrisome because they show an increase in hunger during the post-harvest period – a time when the country is traditionally most food secure. The number of food insecure people is expected to peak during the coming lean season – traditionally worst between April and July – when food availability is lowest.  Humanitarian partners have released an update to the Integrated Food Security Phase Classification (IPC) analysis, which projects that the lean season will start early this year, and the hunger period will be longer than in previous years.   PHOTO UNICEF / ALBERT GONZALEZ FARRAN

    Un infermer pesa un nen amb greu desnutrició a l’hospital Al Sabbah de Juba, al Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran – UNICEF


     
    Un recent article a l’edició africana digital de la revista Forbes (en francès) em va fer reflexionar com és de cruel l’existència de la gent del Sudan del Sud, que a més de patir una llarga guerra fratricida, desplaçaments, epidèmies, manca de recursos i una cruenta crisi econòmica, ha d’afrontar també una de les pitjors agonies per a un ésser viu: la gana.

    Agències de les Nacions Unides adverteixen que prop de 3 milions de persones, una quarta part de la població, sofreixen una “necessitat urgent d’ajuda alimentària”, i que 40.000 ja són “a la vora de la catàstrofe “. Què queda doncs després d’aquestes xifres? Doncs només incrementar-les una mica més, que és força probable, i concloure amb la mort, que és el resultat final de tot aquest sense sentit.

    Quant de temps haurem d’esperar per replantejar-nos l’ordre mundial i afrontar amb més profunditat les crisis, no sols al Sudan del Sud, si no a tants altres llocs del món que estan sofrint la barbàrie d’unes polítiques egoistes i un mercat deshumanitzat?

    Visiteu aquí el darrer reportatge gràfic sobre el tema.

    Articles més antics
    No hi ha articles més recents