Conflicte

Sobreviure amb fulles i fruits bords

  • La meitat dels habitants del Sudan del Sud viu sense saber quan tindrà el proper àpat.
  • 6 April 2016. Lankian: Two displaced women and a baby eat leaves collected outside Lankien, in Jonglei State, South Sudan, on April 6, 2016. The last food distribution took place several months ago and the host community and the displaced people, around 600,000 in Jonglei state, are running out of food to survive, having to walk long distances to collect wild fruits and leaves. Jonglei State presents some of the most challenging food security conditions for communities in South Sudan today, according to NGO Oxfam. Civil strife and unfavourable rains have further reduced crop production in South Sudan, contributing to a cereal deficit of 381,000 tonnes --53 percent greater than in 2015 --and aggravating the already severe food shortages, according to World Food Program and the Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO). The crisis in South Sudan is marked by alarming levels of hunger. Some 5.8 million people, or nearly half of the country's population, are unsure where their next meal will come from, while the rate of severe food insecurity has now reached 12 percent, double the rate of one year ago.  Photo by Albert Gonzalez Farran

    Dues dones i un nadó mengen fulles recollides dels arbres a Lankien, al Sudan del Sud. © Albert González Farran

     
    Fulles dels arbres i fruits bords collits cada cop més lluny de les zones poblades. Aquesta és l’única alternativa per a molts habitants del Sudan del Sud que ja no tenen gaire més per sobreviure. Es tracta d’un país on gairebé sis milions de persones sofreixen inseguretat alimentària, per culpa del conflicte armat i per la greu crisi econòmica que els està escanyant. Els actors humanitaris ja no donen a l’abast, tant per les dificultats logístiques d’arribar a tots els racons del país, com pel greu forat financer provocat per uns donants que cada cop confien menys en un país on la corrupció és a l’ordre del dia polític.
    La gent menja fulles i qui més ho paguen són els vells i els infants, que sovint sofreixen problemes d’indigestió o una malnutrició tan severa que ONGs com Metges sense Fronteres adverteixen que el país frega ja els nivells d’emergència.
    Si a tot això se li afegeix una guerra encara bategant, amb violacions, execucions i destruccions constants, costa de creure que la humanitat hagi decaigut a estats paleolítics…

    Feu clic aquí per veure el recent video-reportatge produït per a France Presse (en anglès)

    El pitjor enemic del Sudan del Sud

  • Mentre l’ajuda humanitària es veu cada cop més limitada, el país pot afrontar aviat una cruel onada de fam.
  • 9 February 2016. Juba: A nurse weights Ojum Mai (2,5) at Al Sabbah Children Hospital in Juba, South Sudan, on February 9, 2016. The child suffers a severe malnutrition and is going to receive a feeding program at the health centre.  South Sudan is facing unprecedented levels of food insecurity, as 2.8 million people – nearly 25 percent of the country’s population – remain in urgent need of food assistance, and at least 40,000 people are on the brink of catastrophe, three UN agencies warned. The Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO), the United Nations Children’s Fund (UNICEF) and the World Food Programme (WFP) stressed that these numbers are particularly worrisome because they show an increase in hunger during the post-harvest period – a time when the country is traditionally most food secure. The number of food insecure people is expected to peak during the coming lean season – traditionally worst between April and July – when food availability is lowest.  Humanitarian partners have released an update to the Integrated Food Security Phase Classification (IPC) analysis, which projects that the lean season will start early this year, and the hunger period will be longer than in previous years.   PHOTO UNICEF / ALBERT GONZALEZ FARRAN

    Un infermer pesa un nen amb greu desnutrició a l’hospital Al Sabbah de Juba, al Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran – UNICEF


     
    Un recent article a l’edició africana digital de la revista Forbes (en francès) em va fer reflexionar com és de cruel l’existència de la gent del Sudan del Sud, que a més de patir una llarga guerra fratricida, desplaçaments, epidèmies, manca de recursos i una cruenta crisi econòmica, ha d’afrontar també una de les pitjors agonies per a un ésser viu: la gana.

    Agències de les Nacions Unides adverteixen que prop de 3 milions de persones, una quarta part de la població, sofreixen una “necessitat urgent d’ajuda alimentària”, i que 40.000 ja són “a la vora de la catàstrofe “. Què queda doncs després d’aquestes xifres? Doncs només incrementar-les una mica més, que és força probable, i concloure amb la mort, que és el resultat final de tot aquest sense sentit.

    Quant de temps haurem d’esperar per replantejar-nos l’ordre mundial i afrontar amb més profunditat les crisis, no sols al Sudan del Sud, si no a tants altres llocs del món que estan sofrint la barbàrie d’unes polítiques egoistes i un mercat deshumanitzat?

    Visiteu aquí el darrer reportatge gràfic sobre el tema.

    Un Nadal per recordar

  • Una conversa commovedora amb la dona desplaçada que vol recordar el darrer Nadal per sempre més.
  • 16 February 2016. Bentiu: Nyakier Kuong, a displaced woman from Bentiu, walks with her Santa Klaus hat, in the Protection of Civilians (PoC) site in Bentiu, South Sudan, on February 16, 2016. Nyakier, who has been living in the PoC since 2014, was given this hat by her daughter from Juba last Christmas and she wants to always wear even under the heat. "I want to remember my daughter all the time," she says.  Since the civil war in South Sudan started in December 2013, more than 120,000 people are currently living in the PoC, protected by the UN Peacekeeping Mission and assisted by UN agencies. 20,000 more displaced are also living in Bentiu town, fleeing from the ongoing conflict in their villages.    Photo by Albert Gonzalez Farran - AFP

    Nyajier Kuon, la dona desplaçada de Bentiu amb el barret de Pare Noel que li va regalar la seva filla. © Albert González Farran – AFP


     
    A Bentiu, al nord del Sudan del Sud, hi ha el campament de desplaçats més gran del país. Hi viuen 120.000 persones que fugen d’una guerra civil que encara batega. I per tanta gent, tantes històries.
    Com la de la senyora Nuakier Kuong, una àvia que va fugir dels atacs a la seva casa per refugiar-se al campament ara ja fa dos anys. Sota un sol de justícia, a més de 40 graus, a la senyora Nuakier se la veu passejant amb un barret de Pare Noel.
    – Senyora, no té calor amb aquest barret?
    – No me’l vull treure.
    – Per què?
    – Me’l va portar la meva filla el passat Nadal. Ella viu a Juba i gairebé no la veig mai.
    – ?
    – Portar-lo m’ajuda a recordar-la a totes hores.
    Les vides dels desplaçats queden desbordades per la magnitud de la tragèdia. És tan gran el nombre de gent que pateix al Sudan del Sud, que és difícil recordar (i descobrir) que hi ha una emotiva història darrere de cadascú.

    Por a les fotos

  • Crec que ja havia vist totes les reaccions possibles de la gent davant la meva càmera. Però no.
  • 20160115 OutSchoolChildrenPoCJuba 031b

    Una nena es tapa les orelles mentre una amiga juga amb el hula hoop al campament de desplaçats de Juba (Sudan del Sud). Foto de l’Albert González Farran


     
    Durant els meus 17 anys de carrera, he fotografiat persones rient, plorant, cantant o sobreactuant. He fet fotos de gent que volia expressar les seves alegries i èxits, i d’altres que volien difondre els seus problemes i tristeses. Però encara no m’havia trobat la reacció de la nena d’ahir al campament de desplaçats de Juba, al Sudan del Sud.
    Les seves amigues estaven jugant amb el hula hoop en un centre recreatiu per a nens desplaçats i just quan em posava la càmera en posició de disparar, la nena es tapava les orelles amb cara d’angoixa.
    Els més de dos anys de guerra civil al país ja comencen a ser una llosa molt pesada per a una generació que ha viscut un drama des d’edats molt primerenques.
    Un estudi recent diu que més del 60% de la població sud-sudanesa ha sofert la mort d’un familiar per culpa del conflicte. I en algunes poblacions, el percentatge frega el 100%. Unes xifres que fan entendre la reacció d’aquesta nena que es pensava que en lloc d’immortalitzar una escena, pensava que jo anava a provocar una escena mortal.

    La vida segueix obstinada l’Afganistan

  • L’Afganistan viu amb resignació una història de tres dècades de guerres.
  • KABUL. 15 December 2015. A woman with a child walk by in Mandawi Market in Kabul, Afghanistan. Photo by UNAMA / Albert Gonzalez Farran

    Gent passejant pel mercat de Mandawi, un dels més importants de Kabul (Afganistan). Foto de l’Albert González Farran per UNAMA.


     
    La meva experiència a Kabul, a l’Afganistan, ha estat curta, però intensa. Tot i que durament limitat per les restriccions que imposa la inseguretat d’aquest país, he pogut tastar les mels d’una ciutat que la seva elevada pol·lució la converteix en un lloc amb una llum molt especial per fotografiar.
    El mercat de Mandawi, al nord del riu Kabul, hi ha una gran activitat que sembla aliena a les bombes i atacs suïcides dels talibans. “Cada dia juguem amb la nostra vida”, diuen alguns mig somrients però amb l’amargor d’algú que està dient una veritat molt trista. En qualsevol moment, una explosió pot canviar completament el curs de l’aparent tranquil·litat de la vida dels afganesos.
    No els preocupa que els facin fotos. De fet, a molts els agrada. I no tan sols això. Un cop retratats, et conviden a prendre el té amb ells. I és que segons em va comentar un company que hi va estar un llarg temps a l’Afganistan, “en aquest país estan tan acostumats a veure milers de periodistes estrangers cobrint les seves guerres durant les darreres dècades, que els fotògrafs s’han convertit en un membre més de la seva societat”.

    Articles més antics
    Articles més recents