Creativitat

La creativitat

© Albert González Farran

La feina més difícil per a un fotògraf és, sense cap mena de dubte, la creativitat. Quan cada dia s’han de fotografiar desenes d’històries de la nostra societat, quan per força s’ha d’omplir un diari, quan la rutina obliga a disposar sempre d’un ventall de fotografies atractives i punyents, quan la imatge ha de sorprendre els visitants d’una pàgina web i quan la societat de consum està acostumada a triar i rebutjar-ho tot amb presses i sense compassió, el paper del fotògraf-artista esdevé realment complicada.
Diuen els entesos que tenir una idea és la meitat d’un producte i crec que es queden curts. Un cop es domina la tècnica d’una càmera, es coneix la història que s’ha de copsar i se sap mirar amb ulls de veritat, la feina més difícil per al fotògraf és aconseguir una proposta creativa.
Ja sabem que tot està inventat, que és impossible sorprendre amb una novetat, però cal que els fotògrafs imaginin contínuament, no sols per mantenir desperta la societat, sinó també perquè ells mateixos no s’adormin.
I la cimera de la creativitat, l’èxit més rotund, arriba quan un artista és capaç de convertir el no-res en una autèntica obra d’art. Aquí és on es descobreixen els veritables talents. Els genis. Aquells que saben convertir en or allò que sembla inservible. El seu resultat passa per convertir un fet comú, aparentment avorrit i insuls, sense substància ni atractiu, amb pocs recursos, en una fotografia commovedora i esplèndida. I això no és a l’abast de tothom. Només per als més creatius.

Tot ja està inventat

Autisme

És impossible que els fotògrafs poguem avui en dia sorpendre el públic amb alguna cosa nova. Tot ja està inventat. Només cal posar-se a navegar per internet per adonar-se que qualsevol enquadrament, temàtica, personatge o paisatge ha estat ja utilitzat anteriorment.
Davant aquesta dura realitat, ens preguntem què cal fer per sobreviure, per donar sentit a la nostra professió. De fet, ens passa el mateix que als actors, els mags, els humoristes, els pintors o els escritors, entre moltes altres feines creatives.
El que cal és, doncs, donar la visió personal de les coses. Aquí radica la nostra única salvació. Crec que la millor arma per donar un significat al fotoperiodisme és que el fotògraf miri la realitat amb ulls d’humà, l’entengui, la interpreti i doni aquell toc personal que el farà diferent. Cal ser sincers, cal que ens hi esforcem, cal un punt d’atreviment per aconseguir aquella novetat que tant volem. I deixem-nos de buscar grans temes, grans inversions en tecnologia i discursos buits. Tot ja està inventat.

131353467_cf8018b8ce 2198301698_966b793b3a 2283154728_6f68979a1b

La cara de l’autisme segons diversos fotògrafs.

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents