Darfur

Rèquiem per un gran amic

  • Era del Darfur, dur com una pedra i afectuós com un nen. Però va morir d’una forma sobtada, que a tots ens ha sorprès.
  • UNAMID's Protection of Civilians

    A l’Emadeldin Rijal li deien la Roca, perquè era fort, ple de vida i d’energia. Però per dins era tou com un infant, tan pacífic i reposat que sempre es deixava portar sense queixar-se.
    Fa un parell de dies, sense avisar, va deixar tothom sobtat en morir-se. Va ser ràpid i fulminant i va deixar un buit a casa i entre els amics i col·legues.
    L’Emad era la Roca del Darfur, un home amb la integritat i l’orgull que caracteritza els homes d’aquesta terra.
    Estava preparat per assumir tots els reptes que se li posessin per davant i, sobretot, estava compromès a ajudar el seu poble amb les millors eines que tenia a l’abast.
    Se’l trobarà a faltar l’Emad. La seva curta vida va tenir un gran sentit i em va acompanyar uns anys. La seva mort ens fa adonar que aquí al món hi som una estoneta, sense gaire temps a perdre en absurditats.
    Fins una altra, amic.

    Darfur? I què?

  • Alguna cosa no va bé quan se li demana a un actor de Hollywood que digui alguna cosa perquè algú mostri un mínim d’interés per un conflicte tan oblidat com el del Darfur
  • Darfur Forgotten 2

    L’actor George Clooney va escriure fa un parell de setmanes un article al The New York Times sobre el Darfur (Sudan) i ho va fer per denunciar el silenci d’una guerra civil que porta 12 anys sense resoldre’s, centenars de milers de morts i dos milions de persones confinades en campaments de desplaçats. Els editors del diari nord-americà van decidir titular l’article així: “George Clooney on Sudan’s rape of Darfur” (George Clooney ens parla com Sudan viola el Darfur).
    Aquesta és una petita mostra del que està passant en aquella regió de l’Àfrica: si no posem un actor ben atractiu i popular al davant, si no escrivim el seu nom ben gran al titular, si no fem servir el seu “ganxo”, pocs arribaran a llegir ni tan sols el primer paràgraf d’aquest text-denúncia. Trobar el Darfur al mapa no és una feina fàcil, pocs saben què hi està passant i gairebé ningú en mostra una gran preocupació.

    Això ha estat un extracte d’un text publicat a la versió en paper de la revista Territoris. Pots descarregar-te l’article sencer en versió pdf fes clic aquí.

    Tant sí com no

    Crossroads

    Una persona em va comentar fa poc aquí al Caire que no entén el concepte del passaport, aquesta llibreta que t’identifica com a resident d’un país, que et permet l’entrada a un altre o que també te la complica. Aquesta mateixa persona no entén per què els governs destinen tants recursos en el control de les seves fronteres i a inventar-se lleis que regulin l’entrada i sortida de gent dins el seu territori. I sobretot no entén que el viatge d’una persona pugui ser considerat il·legal (o irregular, tant me fan els eufemismes).
    I jo tampoc ho entenc. Perquè al final veig que les persones, patint més o massa, exerceixen tant sí com no els seus drets humans i acaben circulant per aquest món de bojos. Perquè la necessitat els empeny: la Mary del Sudan del Sud que ha caigut malalta a Egipte després de 20 anys de fugides; els joves Mahmud i Mohamed que gairebé perden la vida en una pastera al Mediterrani; l’Ibrahim, un geòleg del Darfur, que neteja els lavabos de la gent rica del Caire; l’Ali, un egipci que es va passar 16 anys treballant de cambrer a Holanda sense estalviar ni un cèntim; l’Olemba, un camerunès amb somni de futbolista i amb una realitat de nou persones vivint sota el seu sostre; o la Raheal, una etíop que va fugir del seu país i se’n va trobar un altre que li va robar els estalvis.
    Tots ells són els sis protagonistes del meu proper projecte, “Crossroads” (Cruïlles), que veurà la llum ben aviat per al Dia Internacional dels Immigrants, el 18 de desembre. Podeu veure el tràiler de presentació aquí.

    Adéu, Darfur

     

    New displacement in Zam Zam camp

    Després de gairebé cinc anys al Darfur i milers de fotografies, és francament complicat fer un resum de tots els meus sentiments, avui que marxo. Com que aquest no és el lloc per a confessions gaire íntimes, només diré un adéu agredolç.
    És cert que en tot aquest temps el Darfur m’ha donat una de les experiències professionals més fantàstiques que he tingut mai i que amb una mica de sort les meves imatges hauran despertat alguna consciència. Però és frustrant haver estat testimoni de cinc anys d’un conflicte inamovible, que està enterrant tota una comunitat en l’oblit. Aquesta regió, de personalitats extraordinàries i caràcter orgullós, de supervivència innata i honestedat transparent, està sofrint per part de tots una indiferència que fa mal.
    Han estat cinc anys d’intenses emocions i històries autèntiques que m’han fet conscient d’estar viu. Però durant tot aquest temps, més de dos milions de persones han seguit confinades en campaments de desplaçats, hi ha hagut bombardejos i saquejos constants i els principals actors del conflicte no s’han atansat a la pau ni un sol centímetre. Just el mateix que vaig veure el primer dia que vaig arribar.
    Adéu, Darfur. Gràcies pel que m’has regalat i perdó per no haver-te donat gaire cosa a canvi.

    El millor significat del Ramadà

    Iftar in El Fasher

    El Ramadà té molts significats. Primer de tot, l’estrictament religiós, que és el que argumenta la majoria de musulmans per acostar-se a déu. Fins i tot, n’hi ha que diuen que el Ramadà crea un espai per on baixen els missatges divins. El significat més sorprenent explica que el dejuni total durant les hores de sol és recomanable per a la salut i un bon depuratiu per al cos.
    Però el significat amb el que em quedo és aquell que diu que privar-se de menjar i beure és una experiència de gana i set que provoca empatia amb els més pobres i necessitats. El Ramadà és, o hauria de ser, l’oportunitat d’allunyar-se dels conflictes i acostar-se a l’amabilitat i la generositat i, si algun dia el practico, serà només per aquests motius.

    Articles més antics
    No hi ha articles més recents