Dones

On són els homes?

  • Les dones al Sudan del Sud assumeixen el treball diari més dur, com anar a buscar aigua, portar menjar a casa i cuinar-lo, recollir llenya i treballar en granges i conreus.
  • Nyibol Lual, una noia de 13 anys, ajuda la família a preparar la terra per cultivar-la a Panthau, al nord de Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran – AFP


     
    A Panthou, un petit poble al Northern Bahr al Gazhal (Sudan del Sud), veig de lluny tres persones treballant la terra. És migdia, el sol és fort, fa molta calor i la humitat és força alta. Quan m’acosto, m’adono que són tres dones, una mare i les seves dues filles grans, que estan preparant la terra de la família per a les properes pluges. Totes tres estan suant i respiren amb dificultat. Després de presentar-me, pregunto:
    –On són els homes de la casa?
    –Allí! –responen senyalant a dos-cents metres de distància.
    Sí. Allí són, descansant sota l’ombra d’un arbre.
    I els pregunto:
    –Per què no esteu treballant amb les dones?
    –Perquè fa massa calor! –responen amb total convicció.
    –És clar… (sense més comentaris).

    Sense cap altra opció

  • Les dones al Sudan del Sud tenen la gran responsabilitat de donar a llum en condicions dures i sostenir les famílies amb pocs recursos.
  • Txata Male, mare de tres nens, dóna el pit al seu nadó de 4 dies, fora de la seva llar a Dangaji, un poblet de Maban, al Sudan del Sud. Foto © Albert González Farran


     
    Txata és mare de tres fills. Va donar a llum fa uns dies a Dangaji, un poble molt remot a la regió de Maban, al Sudan del Sud, on els serveis de salut són molt limitats.
    Ella viu amb una discapacitat al costat dret de tot el cos, però manté la seva família el millor que pot. El seu marit està absent la major part del temps, i ella és l’única que proporciona aliments, aigua i refugi als seus fills i a la seva mare anciana.
    La vida de les dones i mares al Sudan del Sud, com en molts països d’Àfrica, és enormement difícil. Elles assumeixen la tasca més difícil, fins i tot durant els seus embarassos o quan han de tenir cura de nadons recent nascuts. No hi ha altra opció. Vides estan sota la seva responsabilitat. I això és una cosa molt dura d’assumir. Massa dura.

    Segons l’OMS, el Sudan del Sud té una de les taxes més altes de mortalitat maternal i neonatal del món, a part de la impactant taxa mortal de menors de cinc anys (10%).

    Més informació en un reportatge publicat al diari El País (en castellà).

    El repte de ser dona

  • Ser dona és un repte constant, i ser dona al Sudan del Sud és pur sacrifici.
  • 7 October 2015. Gudele: Sugi Eleuda, mother of two children, waters green beans during a training session on agriculture in a center run by the NGO Daughters of Mary Immaculate in Gudele, Central Equatoria, which gives training to more than 6,000 farmers in the area. Sugi Eleuda, as many farmers in the region, is struggling to cultivate food in her land due to the scarcity of water in the present rainy season. It's expected that the harvest is going to be much smaller than previous years and is going to deteriorate the present food insecurity in the country.  According tothe latest IPC (Integrated Food Security Phase Classification), published in May 2015, from 2.5 million to 4.6 million people are classified severely food insecure in South Sudan, and it's expected that the number will increase drastically in the coming months. It's expected the new analysis of the IPC will be published in the coming days. Photo by Albert Gonzalez Farran

    Sugi Eleuda, mare de dos nens, rega mongetes a la finca d’una ONG internacional a Gudele, Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran.

     
    Fotografiar el treball de les dones a les zones rurals prop de Juba, al Sudan del Sud, m’ha donat una primera visió de com de difícil ho té el gènere femení en aquest país. “On són els homes?”, els pregunto quan les veig treballant al camp de sol a sol. I elles, o bé responen amb un somriure juganer o bé diuen que els marits estan treballant en unes altres terres, molt més lluny de casa.
    La veritat, però, és que aquí al Sudan del Sud les dones treballen de valent, sofreixen com ningú les inclemències del temps i, sobretot, d’una guerra civil que encara domina una bona part del país. Són, sense dubte, una arma més del conflicte que s’utilitza en forma de violacions sexuals o d’esclavitud.
    Encara ara en ple segle XXI, el fet de ser una dona és garantia de tenir una vida difícil i plena de riscos.

    A les armes

    Sports for peace

    Des que vagi arribar al Darfur a finals de l’any 2009, ha estat la primera vegada que he aconseguit una fotografia com aquesta. Una dona, en companyia dels seus fills, mostra el seu fusell amb un orgull inusual. Per a ella i per a molts de la seva tribu tenir una arma a les mans és un signe de poder que els eleva un grau en la societat. Per a més ironies, aquest fotografia la vaig fer durant un acte que les Nacions Unides va organitzar per promoure la pau a El Sereif, una zona del Darfur Nord afectada per greus enfrontaments tribals des de principis de l’any passat i que va acabar amb milers de desplaçats i centenars de morts.
    Aquesta senyora armada, per ser una dona, és excepcional, però a El Sereif hi ha molts altres civils, joves i grans, que es passegen pel poble amb metralletes o fusells, alguns tan vells que es remunten a la Segona Guerra Mundial. I ho fan amb aquella satisfacció que els dóna l’opció de disparar a matar en qualsevol moment.
    La cultura i, sobretot, el mercat de les armes és un element ben viu al Darfur, del que uns pocs se’n beneficien i molts en surten malparats.

    Princeses al Darfur

    Ali Dinar princess

    El Sultà del Darfur Ali Dinar va perdre el seu poder polític quan els britànics el van assassinar el 1916. No obstant això, la seva família segueix mantenint simbòlicament la dinastia i el seu nét Ibrahim Yussuf Ali Dinar, actualment vivint a Khartoum (la capital del Sudan), encara conserva el títol de Sultà.
    A més, totes les successores d’Ali Dinar es fan anomenar Meram (princeses en la llengua local) com a signe de distinció. En alguns contextos, el terme Meram és també utilitzat per referir-se a aquelles dones que tenen una gran habilitat en la cuina, però al llinatge del Sultà no li agrada òbviament aquesta acepció.
    Hi ha al voltant d’un miler de princeses a tot el Sudan, successores del gran Ali Dinar i amb un gran paper a la família “reial”. Elles també prenen decisions en tots els assumptes familiars amb la mateixa autoritat que els homes. “Encara que tradicionalment els homes assumeixen més les resposabilitats econòmiques i nosaltres les domèstiques, tots plegats tenim els mateixos drets a defensar les nostres opinions”, diu Saphia Bahraidin Ali Dinar, néta del original Sultà. Saphia és una mestra jubilada de 63 anys que ha estat sempre compromesa amb les preocupacions de les dones. “Estic orgullosa de ser dona i princesa a la vegada i desitjo transmetre aquest sentiment a totes les meves successores”, afegeix Saphia.
    La seva cosina Alawia Abbakar Ali Dinar té la mateixa opinió i explica que “regularment organitzem reunions de princeses per parlar dels nostres propis reptes”. Alawia és una funcionària jubilada de 65 anys.
    Les dues están compromeses amb tot el que té a veure amb la comunitat femenina d’El Fasher (la capital d’El Fasher). Alawia ha estat la presidenta del Centre de Dones durant 16 anys i les dues segueixen vinculades com assessores.
    Defensen els drets de les dones en la societat i les ajuden econòmicament promocionant les manualitats que produeixen des d’una filosofia cooperativista. “És la forma més eficaç d’entrar al mercat”, opina Saphia.
    El passat 8 de març es va celebrar el Dia Internacional de la Dona i aquestes dues princeses es prenen l’oportunitat de fer sentir la seva veu a tothom. Per a elles no sols es tracta de reivindicar-se com a dona, sinó com a una dona distingida. Són part d’una família única i tenen la necessitat de defensar-la.

    Articles més antics
    No hi ha articles més recents