Ecologia

Salgado per partida doble

Sebastião Salgado

L’exposició Gènesis de Sebastião Salgado i la pel·lícula La sal de la terra dirigida per Wim Wenders i inspirada en la seva carrera professional són dos productes que aborden la vida i feina d’un dels fotògrafs més consagrats de la nostra època. No sols són homenatges al seu treball, sinó també a la seva humanitat.
A Salgado se l’ha criticat molt de crear bellesa estètica amb les tragèdies dels altres, però consumint aquests dos darrers treballs un s’adona que la seva realitat és molt més complexa i interessant. Després de fotografiar grans cataclismes humans com el genocidi de Ruanda, Salgado diu que ja no va poder més. I es va endinsar en un altre tipus de compromís que no fes tan mal a la seva consciència.
Anys de paciència que només la maduresa es capaç d’otorgar, l’han permès crear un discurs en favor del respecte pel medi ambient i una crida per a la salvació del planeta. I no sols ho predica amb les seves fotografies, sinó també amb el seu exemple, reforestant les propietats de la seva família al Brasil.
Salgado es redescobreix ara doncs amb un concepte que crea escola, admiració i activisme.

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents