Escola

Ganes de menjar i d’aprendre

  • L’enorme motivació dels estudiants del Sudan del Sud no se sacia amb un sistema educatiu força deficient.
  • Nens participen en una classe d’anglès a una escola a la regió de Maban, al Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran


     
    La gana al Sudan del Sud és una veritat insistentment publicada. I la mala qualitat de l’educació n’és una altra, segurament no tan coneguda. Un sistema que es basa en la repetició sense sentit de paraules fins a la sacietat, en què els professors no tenen una formació suficient ni els alumnes, material adient, és lamentable comprovar que el nivell d’aprenentatge a les aules acaba sent insignificant, sobretot a les zones rurals.
    I per això, frases com les d’un jove alumne d’una petita escola de Bunj, a la regió de Maban, sorprenen més que mai:

    – Hi ha dues coses que m’agraden molt de l’escola.
    – Quines són?
    – Aprendre anglès, perquè així puc parlar amb els estrangers que veniu a veure’ns.
    – I la segona?
    – Aquesta tassa de melca que tinc a les mans.

    És aclaparant la motivació que els nens i nenes tenen per anar a aprendre a l’escola. A part de les ganes de menjar, tenen fam de saber més i més. Però si no hi ha una millora ràpida i substancial en els recursos i en la capacitat del professorat, es perdrà la gran oportunitat de convertir tota una generació en l’esperança de canviar un país que fa temps que va a la deriva.

    Podeu llegir més informació relacionada en un article recentment publicat al dominical LECTURA del diari SEGRE de Lleida.

    Sense esmorzar

  • La inseguretat alimentària al Sudan del Sud afecta ja a sis milions de persones, la meitat de la població.
  • Un nen arrossega una branca cap a la cuina de l’escola de primària d’Aber (Sudan del Sud). Foto de l’Albert González Farran – WTI


     
    Un vailet de poc més de set anys arrossega una branca enorme cap a la seva escola d’Aber, un poble perdut a la regió de Lakes, al Sudan del Sud. L’escena és entranyable, perquè respon a l’obligació que els estudiants tenen cada matí abans de començar les classes. Es tracta de la condició dels professors perquè les cuineres puguin preparar l’esmorzar dels alumnes, sovint l’únic àpat que tenen en tot el dia.

    Però aquest jove vailet no sap que avui es quedarà sense esmorzar. El matí ha estat plujós a Aber i tota la llenya que els nens i nenes han portat és humida. Les cuineres no la poden fer servir i han decidit no treballar.

    Però ningú es queixa. Tothom a classe i demà serà un altre dia.

    L’heroi

    L'heroi

    Ibrahim Hamid Mohamed és un dels herois anònims del Darfur. El coneix molt poca gent, però ell tampoc no està interessat en la fama ni els reconeixements. Ell tan sols es guia pel que li dicta la seva moral i això el fa encara més gran.
    Fa temps que el senyor Hamid, mestre de vocació, no té feina, però no per això es queda aturat.
    Cada dia al matí, surt de la seva cabana i camina dues hores fins arribar a l’escola d’Um Maraheik, al Darfur Nord, per ensenyar a una seixantena d’adolescents del poble. Si no fos per ell, tots aquests joves es quedarien sense educació i, o bé haurien de posar-se a treballar o bé haurien de desplaçar-se a les escoles d’El Fasher (a més de dues hores en autobús).
    La missió de les Nacions Unides al Darfur va construir l’any passat al poble una escola nova amb sis aules, però de moment el Ministeri d’Educació sudanès no té fons per contractar mestres. Així doncs, cada dia arriba el senyor Hamid, reuneix tant nois com noies en una sola aula (al Sudan, les escoles no són mixtes) i omple les hores del dia amb tota mena de lliçons (matemàtiques, llengua, socials, física… i fins i tot esport).
    “No vull que l’esforç que es va fer per construir aquest centre es quedi en no res i el vull dignificar amb el que millor sé fer”, explica el mestre.
    Ibrahim Hamid és d’aquelles persones que fan que la vida, malgrat les seves injustícies, pagui la pena. Fins i tot al Darfur, on sembla que l’educació és a la cua de les prioritats.

    No hi ha articles més antics
    No hi ha articles més recents