Exposició

World Press Photo

Anthony Suau

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona exposa, fins 13 de desembre, les imatges guanyadores d’una nova edició del prestigiós World Press Photo, l’autèntica NBA del fotoperiodisme mundial. Acudir a un esdeveniment d’aquestes característiques ens fa adonar de moltíssimes coses i, especialment, de les injustícies que tot sovint esclaten a diferents racons del món. Són els testimonis més esquinçadors capturats per fotògrafs valents que s’han exposat a nombrosos perills per ensenyar a la humanitat la cruesa de la nostra condició.
Molt sovint s’ha criticat la premsa gràfica i els festivals de fotoperiodisme de jugar amb la pornografia del dolor. Moltes persones lamenten que hi hagi sempre una preponderància, gairebé morbosa, d’imatges que mostren explícitament el dolor, la fam, les mutilacions, les tortures, la guerra i la mort…
En certa manera és cert, però també necessari. No hem d’oblidar que necessitem d’aquestes imatges per adonar-nos que la vida en aquest món no sols és la que veiem quan sortim de casa, sinó aquella a la que considerem ben llunyana, però que no per això deixa de ser real. Calen imatges dures, escabroses, punyents i esfereïdores perquè ens facin sortir de la nostra realitat de cotó fluix. Sense aquesta visió colpidora de la realitat, no se’n podria dir fotoperiodisme. Perquè és precisament aquesta disciplina de la fotografia la que s’encarrega de difondre realitats d’aquest tipus i deixa l’estètica en un pla secundari.
Però no tot és sang i fetge. I queda demostrat amb la fotografia guanyadora del World Press Photo 2009 (a dalt reproduïda). És una imatge capturada pel fotògraf nordamericà Anthony Suau a Cleveland (Estats Units). Aquí no hi ha dolor explícit, és evident. Sols un policia empunyant una arma a l’interior d’una casa que ha estat desnonada per ordre del jutge per un impagament. Però no per això deixa de ser tant o més dura que veure un soldat mort a l’Iraq o un cos destrossat per un terratrèmol. La imatge d’Anthony Suau és la viva expressió de la crisi econòmica d’aquests temps, combinada amb la violència d’Estat i amb la vulneració d’un dret fonamental com el de tenir una llar. Són temps ben complicats els que vivim i l’esplèndida creativitat d’Anthony Suau permet copsar una tragèdia sense la necessitat de ser pornogràfic.

Il·luminatis

Sebastià Caus

El fotògraf de Cervera Sebastià Caus ha fet tot un experiment tècnic amb la seva càmera. Recorrent als elements propis de La Passió, molt vinculada a la ciutat de Cervera, el fotògraf ha sabut copsar amb un detall gairebé minuciós l’essència i la personalitat de personatges de l’Evangeli com Herodes, Sant Sebastià, Judas i, evidentment, Jesucrist.
A banda de les exigències de contingut i missatge que puguin tenir o deixar de tenir les fotografies de Sebastià Caus, aquest projecte, titulat “Il·luminatis”, respon amb precisió a unes normes d’il·luminació i perfecció ambiental. Aquesta circumstància, afegida a les generoses mides de la impressió de les fotografies, fan que siguin dignes de veure i de deixar-se sorprendre’n. Fins al 5 d’abril, la mostra “Il·luminatis” estarà exposada a la Biblioteca Pública de Lleida.

En Negre

Etiòpia

El fotògraf de Mollerussa i bon amic Josep Anton Pérez ha anat un grapat de vegades a Etiòpia. Vinculat a l’ONG Centre d’Iniciatives Solidàries, que dóna suport a la tasca humanitària del missioner Ángel Olaran, Josep Anton Pérez ha sabut copsar l’essència d’una cultura llargament oblidada pel món occidental.
Etiòpia sovint surt als mitjans de comunicació pels seus problemes de fam i guerres, però és difícil que es publicitin els seus reclams. És per això que Josep Anton Pérez ha sabut treure partit a aquesta terra. Sota el títol ‘En Negre’, el fotògraf del Pla d’Urgell ha desenvolupat una sèrie d’imatges que descobreixen noves cares, nous matissos, noves llums i nous colors. A la seva exposició (itinerant per diversos municipis de Lleida), apareix una gent que li ha sabut agrair el seu interès amb les millors fotografies que li recordo en la seva carrera professional. Josep Anton em va dir que ha necessitat invertir uns quants viatges a Etiòpia per treure el suc que ell volia. No ha estat fins al darrer viatge quan ha obtingut el que buscava. I és que ningú ha dit que la fotografia fos una feina fàcil. No sols es tracta de tenir una gran sensibilitat en la mirada (que també), sinó que cal conèixer les interioritats d’allò que s’està fotografiant. I això necessita temps. Molt de temps…

Etiòpia

No hi ha articles més antics
Articles més recents