Fe

La religió de l’imaginari

La vida i les seves experiències m’han tornat un ateu convençut. No hi ha res que em faci dubtar de la inexistència de l’infern i del seu creador, d’allò que pugui ser el principi i el final de tot. Nosaltres mateixos som el nostre principi i final, som una energia que va viatjant i va desencadenant formes diverses sense aturador. Però que sigui un ateu recalcitrant no vol dir que sigui un descregut. I així m’ho va reconfirmar el director de cine serbi, Emir Kusturica, que en una de les jornades de la darrera edició del festival de cine Kustendorf va reivindicar l’existència dels símbols, dels somnis, de les llegendes vives i de tot allò que formi part del nostre imaginari, diga-li déu o diga-li esperit, com a fonts d’aliment per a les arts. Perquè el realisme pur no existeix en la condició humana i, en cas que així fos, acabaria destruint el seu poder creatiu. Cinema, literatura, música, fotografia. Tots partim de la nostra fe en un altre món que ens dóna prou matèria sensible per seguir creant. I que així sigui!

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents