Génere

On són els homes?

  • Les dones al Sudan del Sud assumeixen el treball diari més dur, com anar a buscar aigua, portar menjar a casa i cuinar-lo, recollir llenya i treballar en granges i conreus.
  • Nyibol Lual, una noia de 13 anys, ajuda la família a preparar la terra per cultivar-la a Panthau, al nord de Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran – AFP


     
    A Panthou, un petit poble al Northern Bahr al Gazhal (Sudan del Sud), veig de lluny tres persones treballant la terra. És migdia, el sol és fort, fa molta calor i la humitat és força alta. Quan m’acosto, m’adono que són tres dones, una mare i les seves dues filles grans, que estan preparant la terra de la família per a les properes pluges. Totes tres estan suant i respiren amb dificultat. Després de presentar-me, pregunto:
    –On són els homes de la casa?
    –Allí! –responen senyalant a dos-cents metres de distància.
    Sí. Allí són, descansant sota l’ombra d’un arbre.
    I els pregunto:
    –Per què no esteu treballant amb les dones?
    –Perquè fa massa calor! –responen amb total convicció.
    –És clar… (sense més comentaris).

    El repte de ser dona

  • Ser dona és un repte constant, i ser dona al Sudan del Sud és pur sacrifici.
  • 7 October 2015. Gudele: Sugi Eleuda, mother of two children, waters green beans during a training session on agriculture in a center run by the NGO Daughters of Mary Immaculate in Gudele, Central Equatoria, which gives training to more than 6,000 farmers in the area. Sugi Eleuda, as many farmers in the region, is struggling to cultivate food in her land due to the scarcity of water in the present rainy season. It's expected that the harvest is going to be much smaller than previous years and is going to deteriorate the present food insecurity in the country.  According tothe latest IPC (Integrated Food Security Phase Classification), published in May 2015, from 2.5 million to 4.6 million people are classified severely food insecure in South Sudan, and it's expected that the number will increase drastically in the coming months. It's expected the new analysis of the IPC will be published in the coming days. Photo by Albert Gonzalez Farran

    Sugi Eleuda, mare de dos nens, rega mongetes a la finca d’una ONG internacional a Gudele, Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran.

     
    Fotografiar el treball de les dones a les zones rurals prop de Juba, al Sudan del Sud, m’ha donat una primera visió de com de difícil ho té el gènere femení en aquest país. “On són els homes?”, els pregunto quan les veig treballant al camp de sol a sol. I elles, o bé responen amb un somriure juganer o bé diuen que els marits estan treballant en unes altres terres, molt més lluny de casa.
    La veritat, però, és que aquí al Sudan del Sud les dones treballen de valent, sofreixen com ningú les inclemències del temps i, sobretot, d’una guerra civil que encara domina una bona part del país. Són, sense dubte, una arma més del conflicte que s’utilitza en forma de violacions sexuals o d’esclavitud.
    Encara ara en ple segle XXI, el fet de ser una dona és garantia de tenir una vida difícil i plena de riscos.

    Qui protegeix les dones?

    Darfur (Sudan)

    Violades davant els seus propis marits i familiars, torturades i ultratjades i, finalment, assassinades en les condicions més tristes, les dones del Darfur (Sudan), com a qualsevol altre conflicte del món, són la part més castigada. Ja és prou trist que els homes es matin a trets uns als altres, que a més les seves dones sofreixen unes conseqüències molt més tortuoses.
    Les Nacions Unides té una missió de pau aquí al Darfur que implica, entre altres coses, la protecció inqüestionable de la vida dels civils i, sobretot, dels desplaçats i refugiats. Però sorprenentment, malgrat la gran quantitat d’armament que els cascos blaus han instal·lat en aquestes terres (més de 15.000 soldats!), no es pot aturar el flux de denúncies de maltractament de dones. Cada setmana arriben comunicats en què es fa saber la violació d’alguna nena, l’assetjament d’una anciana o simplement l’assassinat d’una dona. I això passa sovint davant els ulls de les forces de pau! Qui ha de ser doncs el responsable d’aturar aquesta cruent realitat? És que les Nacions Unides no té prou autoritat? És que la comunitat internacional no pot imposar-se definitivament als arbitraris criteris dels bàndols enfrontats? No és més important la vida d’un civil que acceptar les regles imposades per les milícies rebels o del govern sudanès?  Tristement sembla que no…  Sembla que aquí ningú és capaç de donar un cop de puny sobre la taula en defensa dels més dèbils.
    L’ONU s’ha inventat fa poc la nova agència UN Women que, aparentment, ha de dedicar molts més esforços en la defensa dels drets de la dona en tot el món. Es volen destinar molts recursos a assolir la igualtat entre sexes quan, en racons com el Darfur, ni tan sols la dona té garantits els drets més fonamentals com el dret a la vida. Quina patètica contradicció…

    No hi ha articles més antics
    No hi ha articles més recents