High Dynamic Rang

On són els límits?

HDR

Herni Cartier-Bresson, Robert Capa, Agustí Centelles i molts d’altres clàssics de la fotografia de prensa es posarien les mans al cap davant els nous temps que corren. No sé sap si ells aprovarien amb satisfacció els grans canvis tecnològics que estan revolucionant els conceptes tradicionals de la imatge, però de ben segur que no quedarien impassibles.
L’era digital està canviant impunement la fesomia de les nostres fotografies, fins al punt d’aconseguir coses inversemblants. Tècnicament s’està arribant al moment en què tot es possible. L’objectiu d’una càmera podrà aviat superar la mateixa sensibilitat de l’ull humà i estem veient exemples (com el de la fotografia de dalt) en què els paisatges esdevenen pura màgia gràcies a procediments com l’HDR (High Dynamic Range).
A partir d’aquí, comencen a diluir-se les fronteres entre el que és estrictament fotoperiodisme (la imatge de la més pura realitat) i la imatge artística (entesa com la que no té límits, aquella que s’usa a l’àmbit de la publicitat o per pur gaudi visual).
No queda clar on són els límits. A molts els pot fer por que a partir d’ara un fotoperiodista no tingui sols l’habilitat de saber ser als llocs on bull l’actualitat i tenir la mirada sensible davant els fets que presencia, sinó que a més ha de dominar suficientment la tecnologia per embellir la realitat i fer-la corprenedora.
No queda clar si és obligatori avisar sempre a l’espectador quan es manipula la fotografia digital. No queda clar si és ètic envermellir més la sang i accentuar el blau d’un cel amb l’ordinador. No queda clar el límit entre la ficció i la realitat i, si a més, la primera pot fer-se passar per la segona.
El que sí queda clar, per sort o per desgràcia, és que els fotògrafs ens haurem d’adaptar aquests nous temps. Tant si volem com si no, hem d’estar al dia d’unes tècniques que avancen cada cop més ràpidament i que ens obliguen a aplicar-les sovint sobre les imatges per no quedar-se enrere. Sembla com si no utilitzar-les és perdre un tren que accelera més cada dia que passa.
Potser la sortida passa per impulsar una millora de la sensibilitat de les nostres mirades per aconseguir que la fotografia clàssica i convencional superi els trucs de màgia de la tecnologia.

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents