IDP

Temps de males notícies

  • Després de l’esclat de nous enfrontaments armats, les males notícies al Sudan del Sud es repeteixen fins a la sacietat
  • 26 July 2016. Juba: Elisa Jon breastfeeds her son Jal Fou (1 year) who suffers a severe malnutrition at the UNICEF supported nutrition ward in Al Sabbah Children Hospital in Juba, South Sudan. The child passed away several hours later.<br />  The last clashes in Juba that started on July 8 for several days affected the food distribution and have increased the cases of malnutrition among children. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNICEF

    Elisa Jon dóna el pit al seu fill Jal Fou (1 any) que pateix severa malnutrició a la clínica del campament de desplaçats de Juba, Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran – UNICEF


     
    Alguns mitjans o col·legues em comenten que els fets que he estat fotografiant durant les darreres setmanes són massa repetitius: nens desnodrits i a les portes de la mort, desplaçaments massius, clíniques desbordades per epidèmies sobrevingudes, ferits de guerra, víctimes sexuals… Un dia darrere l’altre apareixen les mateixes imatges, les mateixes cares de decepció davant una realitat que converteix el Sudan del Sud en un país que ha perdut tota esperança. Si aquesta és la notícia, no podem obviar-la o deixar-la de denunciar pel sols fet que està ja massa repetida. O és que no és repetitiu veure titulars esportius cada setmana que gairebé sempre diuen el mateix? O no és repetitiu que el candidat Truman faci un estirabot darrere un altre en públic? O les vacances estivals dels famosos cada any?
    Fa uns dies, el company Xavier Aldekoa, quan ja finalitzava la seva visita a Juba, em va explicar que aquest cop no tenia més remei que parlar dels mals estereotipats de l’Àfrica per descriure aquest país: pobresa, fam, violència. “Em sap greu, però ara mateix no veig cap altra realitat”, conclou.

    Llegiu més al diari diari La Vanguardia (en castellà).

    Fugir de la mort per caure en el menyspreu

  • No hi ha cap motiu que justifiqui les condicions indignes en què viuen molts desplaçats al Sudan del Sud
  • 14 June 2016. Malakal: A woman fell down walking around in the Protection of Civilians (PoC) site in Malakal, South Sudan.<br />  The rainy season started and made the living conditions very difficult for the displaced people in one of the most crowded PoC in South Sudan. In some areas, the density in this camp is around 9 square meters per person, which is highly below the UN standards (30). People are facing health risks such malaria and cholera due to the lack of good draining infrastructures. 32,000 people are currently living in this PoC that faced on of the most violent episodes in the South Sudanese civil war.<br />  Fighting between elements of the Shilluk and Dinka communities erupted in the Malakal PoC on February 17. UN reports confirmed that armed men in Sudan People's Liberation Army (SPLA) uniforms entered the UN camp and fired on civilians, looting and burning tents. At least 18 people were killed and more than 90 wounded.<br />  After the clashes, Dinka families (approximately 4,000 people) fled outside the PoC and sought refugee into Malakal town, while about 26,000 Nuer and Shilluk IDPs, mostly women and children, sought refugee in the former PoC.<br />  Photo by Albert Gonzalez Farran - MSF

    Una anciana cau al fang al campament de desplaçats de Malakal, al Sudan del Sud. © Albert González Farran – Metges Sense Fronteres (MSF)


     
    Malakal, una ciutat que fa uns anys tenia un gran potencial econòmic al Sudan del Sud, és ara un paratge trist i desolat per culpa de la guerra civil. I la pitjor part els ha tocat a les desenes de milers de persones desplaçades que viuen en un campament que sovint no compleix amb les garanties per a una vida digna.
    L’època de pluges està empitjorant una convivència que ja de per si era difícil. “Un campament de desplaçats no és un hotel”, diuen alguns. Però tampoc ha de ser un lloc on els nens juguen amb una barreja de fang, excrements i orina, on els gossos morts queden abandonats entre la gent, on els ancians i discapacitats rellisquen i cauen repetidament i on la malària i el còlera són un perill constant.
    Ara, molts estan marxant del campament i migren cap al Sudan, al país veí. I no ho fan perquè la vida a Malakal sigui difícil, sinó perquè temen que ni tan sols la seva protecció està garantida. I després, als països desenvolupats, ens queixem de l’onada de refugiats…

    Un Nadal per recordar

  • Una conversa commovedora amb la dona desplaçada que vol recordar el darrer Nadal per sempre més.
  • 16 February 2016. Bentiu: Nyakier Kuong, a displaced woman from Bentiu, walks with her Santa Klaus hat, in the Protection of Civilians (PoC) site in Bentiu, South Sudan, on February 16, 2016. Nyakier, who has been living in the PoC since 2014, was given this hat by her daughter from Juba last Christmas and she wants to always wear even under the heat. "I want to remember my daughter all the time," she says.  Since the civil war in South Sudan started in December 2013, more than 120,000 people are currently living in the PoC, protected by the UN Peacekeeping Mission and assisted by UN agencies. 20,000 more displaced are also living in Bentiu town, fleeing from the ongoing conflict in their villages.    Photo by Albert Gonzalez Farran - AFP

    Nyajier Kuon, la dona desplaçada de Bentiu amb el barret de Pare Noel que li va regalar la seva filla. © Albert González Farran – AFP


     
    A Bentiu, al nord del Sudan del Sud, hi ha el campament de desplaçats més gran del país. Hi viuen 120.000 persones que fugen d’una guerra civil que encara batega. I per tanta gent, tantes històries.
    Com la de la senyora Nuakier Kuong, una àvia que va fugir dels atacs a la seva casa per refugiar-se al campament ara ja fa dos anys. Sota un sol de justícia, a més de 40 graus, a la senyora Nuakier se la veu passejant amb un barret de Pare Noel.
    – Senyora, no té calor amb aquest barret?
    – No me’l vull treure.
    – Per què?
    – Me’l va portar la meva filla el passat Nadal. Ella viu a Juba i gairebé no la veig mai.
    – ?
    – Portar-lo m’ajuda a recordar-la a totes hores.
    Les vides dels desplaçats queden desbordades per la magnitud de la tragèdia. És tan gran el nombre de gent que pateix al Sudan del Sud, que és difícil recordar (i descobrir) que hi ha una emotiva història darrere de cadascú.

    Por a les fotos

  • Crec que ja havia vist totes les reaccions possibles de la gent davant la meva càmera. Però no.
  • 20160115 OutSchoolChildrenPoCJuba 031b

    Una nena es tapa les orelles mentre una amiga juga amb el hula hoop al campament de desplaçats de Juba (Sudan del Sud). Foto de l’Albert González Farran


     
    Durant els meus 17 anys de carrera, he fotografiat persones rient, plorant, cantant o sobreactuant. He fet fotos de gent que volia expressar les seves alegries i èxits, i d’altres que volien difondre els seus problemes i tristeses. Però encara no m’havia trobat la reacció de la nena d’ahir al campament de desplaçats de Juba, al Sudan del Sud.
    Les seves amigues estaven jugant amb el hula hoop en un centre recreatiu per a nens desplaçats i just quan em posava la càmera en posició de disparar, la nena es tapava les orelles amb cara d’angoixa.
    Els més de dos anys de guerra civil al país ja comencen a ser una llosa molt pesada per a una generació que ha viscut un drama des d’edats molt primerenques.
    Un estudi recent diu que més del 60% de la població sud-sudanesa ha sofert la mort d’un familiar per culpa del conflicte. I en algunes poblacions, el percentatge frega el 100%. Unes xifres que fan entendre la reacció d’aquesta nena que es pensava que en lloc d’immortalitzar una escena, pensava que jo anava a provocar una escena mortal.

    Els somriures s’esgoten

    New displacement in South Darfur

    És ben estrany veure un nen sense un somriure. Al Darfur, malgrat les dificultats i mancances que molts d’ells sofreixen, sempre tenen a punt una broma, un saltiró o una rialla quan algú els vol fotografiar. Però ahir va ser de les poques vegades que no en vaig veure gaires. Els nens que han arribat fa poc als campaments de desplaçats de Kalma i Al Salam, al Darfur Sud, fugint dels saquejos i atacs indiscriminats de les milícies, ja no els queda forces per somriure per a la foto. I això fa pensar que al Darfur, després de més de deu anys d’un avorrit i interminable conflicte, als nens se’ls està esgotant la paciència. L’alegria pròpia de la infància s’està esborrant de les seves cares de mica en mica. I fa por que això no tingui marxa enrere.
    Aquesta darrera experiència m’ha recordat la recent campanya de l’ONG Save The Children amb un vídeo impactant. El somriure de la protagonista, una nena britànica que interpreta els mateixos efectes que pateix una de Síria, es va apagant a mesura que avança la història. Podeu veure aquest vídeo aquí.

    Articles més antics
    No hi ha articles més recents