
Juba
Por a les fotos
Crec que ja havia vist totes les reaccions possibles de la gent davant la meva càmera. Però no.

Una nena es tapa les orelles mentre una amiga juga amb el hula hoop al campament de desplaçats de Juba (Sudan del Sud). Foto de l’Albert González Farran
Durant els meus 17 anys de carrera, he fotografiat persones rient, plorant, cantant o sobreactuant. He fet fotos de gent que volia expressar les seves alegries i èxits, i d’altres que volien difondre els seus problemes i tristeses. Però encara no m’havia trobat la reacció de la nena d’ahir al campament de desplaçats de Juba, al Sudan del Sud.
Les seves amigues estaven jugant amb el hula hoop en un centre recreatiu per a nens desplaçats i just quan em posava la càmera en posició de disparar, la nena es tapava les orelles amb cara d’angoixa.
Els més de dos anys de guerra civil al país ja comencen a ser una llosa molt pesada per a una generació que ha viscut un drama des d’edats molt primerenques.
Un estudi recent diu que més del 60% de la població sud-sudanesa ha sofert la mort d’un familiar per culpa del conflicte. I en algunes poblacions, el percentatge frega el 100%. Unes xifres que fan entendre la reacció d’aquesta nena que es pensava que en lloc d’immortalitzar una escena, pensava que jo anava a provocar una escena mortal.
El repte de ser dona
Ser dona és un repte constant, i ser dona al Sudan del Sud és pur sacrifici.

Sugi Eleuda, mare de dos nens, rega mongetes a la finca d’una ONG internacional a Gudele, Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran.
Fotografiar el treball de les dones a les zones rurals prop de Juba, al Sudan del Sud, m’ha donat una primera visió de com de difícil ho té el gènere femení en aquest país. “On són els homes?”, els pregunto quan les veig treballant al camp de sol a sol. I elles, o bé responen amb un somriure juganer o bé diuen que els marits estan treballant en unes altres terres, molt més lluny de casa.
La veritat, però, és que aquí al Sudan del Sud les dones treballen de valent, sofreixen com ningú les inclemències del temps i, sobretot, d’una guerra civil que encara domina una bona part del país. Són, sense dubte, una arma més del conflicte que s’utilitza en forma de violacions sexuals o d’esclavitud.
Encara ara en ple segle XXI, el fet de ser una dona és garantia de tenir una vida difícil i plena de riscos.