Migració

L’última moda de Milà

  • Milà és la ciutat del Duomo, la capital de la moda i la seu de l’Expo 2015. Però és també la porta d’entrada a Europa per a milers de refugiats.
  • Milan_migracions-immigrants

    Un jove nouvingut dorm sobre la seva maleta
    davant de l’estació central de trens de Milà.
    Foto de l’Albert González Farran, per a l’OIM i Save the Children.

     
    És dolorosa la contradicció de la ciutat de Milà, que avui en dia celebra una Expo dedicada a eradicar la fam al món, però que a la vegada es queixa de la “invasió” de milers de persones vingudes d’arreu de l’Àfrica i l’Àsia, a la recerca del somni europeu.

    L’emergència de les pasteres rescatades a Lampedusa i Sicília s’ha convertit en una rutina que ha acabat afectant aquesta ciutat que vol reivindicar el seu cosmopolitisme, però a qui se li escapa un cert provincianisme conservador quan remuga, amb les dents tancades, que ja n’hi ha prou de tants estrangers bruts i desarreglats.

    Els esforços de l’administració local i la incansable dedicació d’una part de la població per atendre els nouvinguts és poca cosa comparada amb una situació que pot esdevenir una bomba si els països europeus no prenen una decisió ràpida i raonada per donar una solució a tanta gent que reivindica el seu dret a un present millor. Un present que, per raons històriques, és també responsabilitat de les potències del nord.

    La puresa és a la barreja

  • Ja ho cantava Jarabe de Palo l’any 2001: “la pureza está en la mezcla”. Sembla una obvietat, però cal recordar-ho sovint perquè sembla fàcil d’oblidar-se’n.
  • 25 June 2015. Sabadell: German Acevedo, 23 years old from La Paz, El Salvador, participates in a training session of 'castellers' (human towers) with the Saballuts from Sabadell, Barcelona, Spain.  German arrived to Europe in summer 2012, running away from the gangs ("pandilleros") in San Salvador. The Spanish Government rejected his asylum request, but he is remaining in the country and attending courses to becomes a social worker in the future. He doesn't want to go back to El Salvador because he's afraid of being killed by the gangs. Photo by Albert Gonzalez Farran, CCAR - www.albertgonzalez.net

    German Acevedo, un immigrant de 23 anys de El Salvador, fa ‘pinya’ a una sessió d’entrenament de la colla de ‘castellers’ Saballuts de Sabadell.
    Foto de l’Albert González Farran, CCAR

     
    El German, un jove de 23 anys de San Salvador, va arribar a Catalunya fa dos anys escapant de la violència juvenil que envaïa la seva ciutat. Ha estat força temps patint gana i dormint als carrers de Barcelona i el govern espanyol li ha denegat dues vegades la seva petició d’asil. Però ara sembla que les coses comencen a anar-li bé. Està estudiant per convertir-se en treballador social i fa algunes feines mal pagades que l’ajuden a sobreviure. Però el més sorprenent de tot és que després d’aquest temps d’adaptació ja parla un català fluid i ha participat en la construcció dels millors castells de la colla dels Saballuts de Sabadell.
    Sense dubte, aquest món és un entramat que dóna sovint solucions tan riques com aquesta del German. I ja n’hi ha prou dels avorrits clixés sobre la immigració.

    Tant sí com no

    Crossroads

    Una persona em va comentar fa poc aquí al Caire que no entén el concepte del passaport, aquesta llibreta que t’identifica com a resident d’un país, que et permet l’entrada a un altre o que també te la complica. Aquesta mateixa persona no entén per què els governs destinen tants recursos en el control de les seves fronteres i a inventar-se lleis que regulin l’entrada i sortida de gent dins el seu territori. I sobretot no entén que el viatge d’una persona pugui ser considerat il·legal (o irregular, tant me fan els eufemismes).
    I jo tampoc ho entenc. Perquè al final veig que les persones, patint més o massa, exerceixen tant sí com no els seus drets humans i acaben circulant per aquest món de bojos. Perquè la necessitat els empeny: la Mary del Sudan del Sud que ha caigut malalta a Egipte després de 20 anys de fugides; els joves Mahmud i Mohamed que gairebé perden la vida en una pastera al Mediterrani; l’Ibrahim, un geòleg del Darfur, que neteja els lavabos de la gent rica del Caire; l’Ali, un egipci que es va passar 16 anys treballant de cambrer a Holanda sense estalviar ni un cèntim; l’Olemba, un camerunès amb somni de futbolista i amb una realitat de nou persones vivint sota el seu sostre; o la Raheal, una etíop que va fugir del seu país i se’n va trobar un altre que li va robar els estalvis.
    Tots ells són els sis protagonistes del meu proper projecte, “Crossroads” (Cruïlles), que veurà la llum ben aviat per al Dia Internacional dels Immigrants, el 18 de desembre. Podeu veure el tràiler de presentació aquí.

    El petit Sudan

    Sudan Egypt

    Al barri de Downtown del Caire (Egipte), hi ha un petit carreró sense sortida on hi trobem dues cafeteries i dos restaurants on serveixen menjar sudanès. És doncs el lloc de trobada dels milers de sudanesos que viuen i busquen l’oportunitat de la seva vida en aquesta gran ciutat. Tots ells troben en aquest cul-de-sac de la capital egípcia un punt de partida quan tot just arriben del seu llarg viatge amb una feixuga motxilla, un lloc de referència identitària, un moment de pau dins la voràgine urbanita, un moment de reconciliació amb el seu passat, uns instants de fraternitat i comprensió…
    I és que per ser immigrant i sobreviure’n no hi ha més remei que buscar aquell racó que recordi qui ets i d’on véns.

    No hi ha articles més antics
    No hi ha articles més recents