Mineria

El fotògraf del Sudan
Buscadors d'or

Miners d’or busquen refugi durant una tormenta de sorra a Al-Ibedia, a l’estat de River Nile (Sudan). © Mohamed Nureldin Abdallah/Reuters

Ahir a Khartoum vaig tenir una llarga conversa amb el meu amic Mohamed Nureldin, el fotògraf del Sudan, dit expressament així amb tota seva connotació única i de moment inigualable. Van ser més de sis hores ininterrompudes de reflexions sobre el Sudan, el Darfur i la fotografia, amb una de les persones que malgrat la seva cinquantena llarga no ha perdut un bri per la seva passió professional.
És el corresponsal gràfic al Sudan de l’agència Reuters i un entregat a la justícia social i a la pau del seu país. Utilitza la seva càmera per manifestar les seves preocupacions i reflexions i no té cap por de rebutjar allò que no encaixa amb els seus principis.
Mohamed Nureldin sempre ha descrit el seu país amb imatges d’una impressionant amplitud tècnica, grans espais que, amb la seva lent preferida (16mm), donen aire als personatges perquè puguin actuar amb llibertat. Immenses buidors quietes i reflexives són el paradigma del seu treball que transmet poesia i veritat. Perquè ell, abans que fotoperiodista, és un artista amb aquella sensibilitat que molts pocs poden imitar.
Per això, seguirà ostentant el títol de el fotògraf del Sudan per una llarga temporada més.

Per veure el seu darrer treball sobre mineria d’or al Sudan, cliqueu aquí.

Rostres de dignitat

Pallaqueras in La Rinconada

Després d’estar-me gairebé un mes a La Rinconada, un poble miner a prop de 6.000 metres d’alçada als Andes del Perú, puc dir que he après moltes coses. Allí he estat treballant en el meu darrer projecte fotogràfic, convivint hores i hores amb miners i pallaqueras (les dones que arrepleguen les restes que rebutgen a les mines), nens i metges, policies i prostitutes, comerciants i autoritats locals, treballadors socials i mestres… Al final, de les moltes conclusions que n’he extret, puc destacar aquella que m’ha fet valorar enormement els esforços d’un col·lectiu que dedica una gran part de la seva vida a construir els seus somnis.
La gent que viu i treballa a La Rinconada només és allà per un simple motiu: l’or. Aquest mineral engreixa les seves butxaques i obre portes a moltes possibilitats futures. Molts es prometen pujar a les mines per una curta temporada i s’hi acaben estant gairebé tota una vida, sofrint les inclemències més inhumanes (manca d’oxigen, un fred glacial, aigua contaminada, deixalles i excrements per tot arreu, un alt índex de delinqüència…). Però l’or funciona com un imant que fa difícil desampallegar-s’hi.
Els rostres que es veuen a La Rinconada són de gent que dedica esforços increïbles per crear una esperança a les seves vides. És cert que molts acaben al pou d’alcoholisme i la drogadicció, es perden entre els prostíbuls i es gasten les seves fortunes en regals superflus. Però no treu mèrit que dediquin a passar-se llargues hores remenant-se a les entranyes d’una muntanya freda i inhòspita, lluny del caliu de les seves famílies i terres i renunciant als plaers de la comoditat.
Aquest esforç els fa ben dignes i la intenció és fer-los justícia quan aquest projecte fotogràfic acabi veient la llum.

Projecte, La Rinconada

Cover

La Rinconada és un poble del sud del Perú, situat a la serralada dels Andes (a 5.000 metres d’alçada), que en els darrers deu anys ha sextuplicat la seva població per la presència d’or al subsòl. L’or ha fet que aquest lloc pateixi un increïble dèficit social. Milers de cabanes s’han construït sense control, els carrers estan sense asfaltar i no hi ha servei d’aigua ni clavegueram. Una policia gairebé absent no pot frenar la delinqüència comuna, la prostitució il·legal i el consum de drogues. Les deixalles i els excrements s’acumulen per tot arreu i els nivells de contaminació són alarmants. 
La Rinconada, sota la tirania de l’or és una proposta de projecte que he redactat darrerament amb la intenció, tard o d’hora, de fer un estudi amb profunditat de la vessant més social d’aquest lloc. Ja hi vaig ser allí l’any 2009 i en només un grapat de dies vaig descobrir que La Rinconada ofereix un enorme ventall de possibilitats fotogràfiques. No sols es tractaria de fer una denúncia de la situació degradant en què l’home ha caigut en aquest indret per tal d’esgarrapar una engruna d’or, sinó també per entendre com una comunitat nombrosa es replega i s’organitza al marge de les lleis.
El projecte compta amb nombroses dificultats, no sols econòmiques i logístiques, sinó també humanes. No és senzill accedir al col·lectiu dels miners (la majoria il·legals) que viuen i treballen a La Rinconada, a les seves dones i fills que hi participen, als comerciants, els distribuidors, les prostitutes, la policia… Tots ells prefereixen passar desapercebuts i no estar vinculats a una comunitat que viu a esquena dels valors humans.
Veurem si les portes s’acaben obrint…

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents