Multimedia

El nou llenguatge multimèdia

  • Explorar el món del vídeo i l’animació és, per als fotògrafs, una barreja de necessitat i curiositat.
  • El fotoperiodista basc Mikel Aristregi, a qui li tinc una gran admiració i estima, va publicar fa poc un article al seu blog on radiografia gairebé a la perfecció el que ens passa o ha passat a la gran majoria de professionals del sector.
    La transició de la imatge fixa al moviment està sent una realitat que ens ha arribat a molts per les exigències d’un mercat cada cop més competitiu o per una curiositat que ens ha anat devorant de mica en mica.
    Les complicacions tècniques i econòmiques que es deriven del periodisme multimèdia, on un professional ha de vetllar perquè les fotografies continuïn sent atractives, que les seqüències segueixin un ordre narratiu coherent i que el so s’escolti amb nitidesa, fa que tot sigui més difícil i costós.
    Però és clar. Ningú va dir que el periodisme fos una cosa senzilla i, ni de bon tros, avorrida.

    Amb un cor ben gran

  • Les experiències viscudes i les converses parlades m’han ensenyat que el com, el perquè, el per a què i a qui explicar una història poden ser tan importants com la mateixa història.
  • office-time_500

    © Claire Olivia

    La sinceritat i l’honestedat, el desig de reivindicació i autoafirmació i la intenció de fer-ho saber a qui realment li importa són valors afegits a una història. Un fet absolutament banal, personal o íntim, elaborat amb aquella voluntat exquisida que sols posen els grans humans i amb aquell toc de qualitat propi dels artistes nats, pot convertir-se en un magnífic projecte.

    Claire Olivia (C.O.) Moed és una d’aquelles persones que amagades entre la humilitat dels millors i alienes a la disbauxa frenètica de les xarxes, presenta un web deliciós. Fotografies d’aquella quotidianitat que a molts ens passa per alt i curtmetratges sobre la infantesa i la vellesa més autèntiques, tot ben conceptualitzat i sense pretensions absurdes, fan que sigui un treball digne de veure.

    La Claire diu que “quan penses que el teu cor es trenca, és que en realitat s’està fent més gran”. Ella confessa que la frase és d’algú altre i jo crec que és seva. Però el que sí que veig és que a ella se li deu haver partit el cor un munt de vegades.

    Incògnites de l’era multimèdia

  • Les dificultats que atravessa el mercat del fotoperiodisme clàssic ens obliga a buscar nous formats i ens permet alhora explorar les grans possibilitats que el món digital ens ofereix. Però també ens posa en perill de perdren’s en les formes i oblidar els continguts.


  • En l’era de les noves tecnologies, els periodistes, i per extensió els fotoperiodistes, hem de tenir una cosa ben clara: primer és el contingut i després, la forma. El fotoperiodisme clàssic, així com la premsa tradicional, estan perdent espais i quota de mercat a passos accelerats, i cal buscar ràpidament nous llenguatges, nous canals, nous formats que ens permetin fer arribar el que sempre hem volgut explicar a una audiència que ja no és la mateixa.
    El fotoperiodista madrileny Olmo Calvo, força compromès amb assumptes d’importància social, ho va dir també així en el marc de les jornades FOCUS ON de Barcelona i ho va exemplificar amb alguns dels seus darrers projectes que es caracteritzen per una excel·lent senzillesa, amb el més bon sentit de la paraula. Imatge fixa, vídeo, so i text es combinen d’una forma sòbria i eficaç.
    Durant aquestes jornades, Olmo va compartir taula rodona amb dos altres exemples multimèdia, força diferents: José Colón, un dels artífexs de la revista MEMO, una aplicació documentalista molt esbojarrada per a iPad; i els autors del The Sochi Project, un interminable web holandès que penetra en les foscors dels Jocs Olímpics de Sochi (Rússia) del 2014.
    Aquests darrers dos exemples són, en la meva opinió, un pas que va lluny en aquesta recerca de nous mercats i nous llenguatges per a una nova audiència. I jo em pregunto: ens cal anar per futurs laberíntics en què la fotografia, i la imatge en general, s’acabin diluint? Ens interessa bombardejar el públic amb tones d’informació, imatges i efectismes?
    Cal anar en compte amb els reptes d’aquests nous temps, en què no sabem amb certesa cap a on anem. Encara queden anys per consolidar el que és la nova era de la comunicació i haurem d’anar a les palpentes. Alguns més agosarats que altres.

    Acció! (2)

    Músic Al Feek, Darfur, Sudan

    Moawia Mohamed Musa (a la foto) és un músic compositor del Darfur que se’l coneix com Al Keek (el fort). Ell és qui posa l’acompanyament musical al videoclip que estic elaborant per promoure un grup de teatre jove amateur del Darfur (vegeu el post anterior: Acció!).
    Després de visualitzar una i una altra vegada les imatges que vam filmar de la companyia de teatre, Al Keek ha fet la seva intepretació personal amb el llenguatge que més bé domina: la música. Un cop tancats durant més de cinc hores a l’humil estudi de so que ell té instal·lat a casa seva, n’ha sortit una peça que és ben fidel a l’esperit que els joves actors volen transmetre (Escolta-la pitjant aquí).
    D’aquesta manera, la interpretació dramàtica, la música i la image s’uneixen novament en un projecte interdisciplinar que, al cap i a la fi, busca un missatge unitari de pau a través de les arts. Perquè una de les vies més eficaces per arribar al gran públic és a través de plataformes que estèticament siguin atractives i, per aconseguir-ho aquí al Darfur, res millor que comptar amb els millors i més entusiastes professionals.

    Acció!

    Acció per la pau

    El racó d’una oficina coberta de cartolina blanca, dos llums de raonable potència, una vídeo-càmera, dotze actors, motivació i una bona dosi d’acció expressiva. Aquest és el còctel d’ingredients que ha fet possible la primera fase d’un projecte per crear un videoclip que promourà el grup de teatre amateur Ashwaq Al Salam (en català, “un desig per la pau”), un col·lectiu de joves actors i actrius del Darfur (Sudan), dirigits per la Samiha Munim, una noia amb una capacitat creativa de molt alt nivell.
    Amb la il·lusió que sol portar aquest tipus de projectes i amb vocació de professionalitat, els actors van reproduir davant la càmera alguns dels moments clau del seu darrer espectacle. En un petit i improvisat estudi al campament de l’ONU a El Fasher, es van concentrar unes tres hores de treball intens i dedicat a una causa que de ben segur també contribuirà al desenvolupament i la pau al Darfur. Perquè hi ha poques coses millor que l’art per rebutjar els conflictes d’una forma convincent.
    En un futur pròxim, publicarem un videoclip que difondrà l’expressió d’aquests joves més enllà de les fronteres del Darfur. El seu missatge de pau, donada la seva alta qualitat visual, ha de ser vista ben lluny i es mereix un aplaudiment internacional.

    Acció per la pau Acció per la pau

    Articles més antics
    No hi ha articles més recents