Museu

Despullant l’horror

Cambodja

Cambodja, al sud-est asiàtic, té la seva història negra. I molt recent per cert. Entre els anys 1975 i 1979, més de dos milions d’habitants van ser empresonats, torturats i assassinats per les forces comunistes dels Khmers Rojos. Una atrocitat que ha passat a la història com un genocidi equiparable a l’holocaust nazi.
Avui en dia, part d’aquest horror és exposat als ulls de l’opinió pública en diferents llocs del país.
Quan encara queden vius alguns dels màxims responsables d’aquelles atrocitats i quan ni tan sols s’ha fet una exhaustiva identificació de les víctimes, s’ha decidit despullar l’horror d’una forma gairebé impúdica. Malgrat la crítica d’una bona part de la societat cambodjana, els detalls més sòrdids d’aquell genocidi són ara a la vista de qualsevol turista. Els esquelets de centenars de persones que van deixar la vida d’una forma injusta, inútil i molt dolorosa són ara l’aparador esperpèntic que molts defensen com una visió exemplificadora. Diuen que d’aquesta manera s’aconseguirà que ningú oblidi què va passar a Cambodja i s’evitarà que es repeteixi. Però l’únic que és cert és que ara qualsevol pot veure de prop el crani d’un innocent que va tenir nom, família i amics, els seus queixals arrencats, la roba que li va ser estripada instants abans de ser executat, les seves fotografies més íntimes, els detalls més precisos de les formes de tortura i extermini que va patir… No en van tenir prou amb ser assassinats que ara, en nom de la memòria històrica, les seves restes s’han convertit en purs objectes d’exhibició sense permís per “descansar” amb una mica més d’humanitat.
L’única veritat és que les nombroses vides que van ser massacrades en aquest país i amuntegades en fosses comunes en camps d’extermi són ara part d’un “show” macabre que no els permet recuperar la dignitat que es mereixen. Un “show” turístic que, en un bona part, està en mans d’una empresa privada que fa negoci amb la desgràcia… Però això últim ja és un tema diferent que caldria analitzar en un altre moment.

Justícia històrica

Memorial històric

Tàrrega recupera els seus noms oblidats.
Josep Pont Llobera va perdre el seu germà, cremat al camp de concentració de Mathausen i ell va passar-se prop de cinc anys en diferents presons del règim franquista just acabada la Guerra Civil. L’exalcalde Joan Sasplugas, abans que entressin les tropes franquistes a la ciutat (al gener de 1939), va fugir amb la seva dona pel Pirineu, en en un dels hiverns més crus que es recorden del segle XX. Modest Farré va aconseguir sortir viu de diferents camps de concentració nazi. El pare de l’escriptor Anton Sala Cornadó, Josep Sala, va morir exiliat a França, rodejat de nazis i falangistes. Francisco Lloreta, un veí del Talladell, va perdre la vida afusellat en un cementiri de Lleida.
Tots aquests són alguns dels 300 noms i cognoms que un equip d’historiadors targarins (Gerard Corbella, Amanda Cardona i Núria Bonet) han conseguit recuperar de l’oblit. Ha estat més d’un any de feina i ara, fins al 9 de març, una exposició amb abundant material gràfic i audiovisual estarà obert al públic al Museu Comarcal de l’Urgell.
La llista dels 300 represaliats targarins durant els primers anys de la dictadura problement anirà augmentant amb el pas dels mesos, sobretot després que familiars de víctimes oblidades, moltes residents ara en diferents parts del món, vegin el treball fet per aquests històriadors a la seva pàgina web.
A part dels Capa o dels Centelles, que van immortalitzar el conflicte bèl·lic espanyol amb les millors fotos, hem heretat centenars i centenars d’imatges, la majoria d’autors anònims, que ens permetran mantenir aquells tràgics fets en la memòria. Segurament no és un llegat fotogràfic d’especial valor artístic, però la seva importància per a la dignitat de les víctimes no té preu.

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents