Pau

Escletxes de llum entre la foscor

  • Entre la misèria i la injustícia del Sudan del Sud, es poden trobar petits racons de vida
  • 2 November 2015. Aweil: Children walk on the train tracks in Aweil, Northern Bahr al Gazal state, South Sudan. Photo by Albert Gonzalez Farran, UNDP

    Un grup de nens camina per les vies del tren d’Aweil, al Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran per al PNUD.

     
    En un país com el Sudan del Sud, nascut fa poc més de quatre anys, encara hi ha massa dubtes per resoldre. Les estructures d’Estat estan lluny de consolidar-se i la guerra civil ha fet malbé moltes de les esperances dipositades. Hi ha gana, malalties i una esperança de vida que no arriba als 60 anys. La corrupció és elevada, les importacions són un repte per la manca de moneda estrangera i l’atur és estratosfèric. La guerra continua malgrat el darrer acord de pau i una gran part de les joves generacions no han vist res més que violència.

    Però durant les darreres setmanes, treballant en un projecte fotogràfic per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), m’he adonat que sempre es troben espais de llum allà on predomina la foscor. A les cinc ciutats que he visitat (Juba, Yambio, Wau, Torit i Aweil) he trobat alguns parèntesis de vida, treball i pau que confirmen que no hi ha res impossible.

    Ara només cal que aquests ínfims racons s’estenguin com una taca d’oli, no sols pel territori sud-sudanès, sinó al conjunt del món en què tot sembla anar de cap per avall.

    A les armes

    Sports for peace

    Des que vagi arribar al Darfur a finals de l’any 2009, ha estat la primera vegada que he aconseguit una fotografia com aquesta. Una dona, en companyia dels seus fills, mostra el seu fusell amb un orgull inusual. Per a ella i per a molts de la seva tribu tenir una arma a les mans és un signe de poder que els eleva un grau en la societat. Per a més ironies, aquest fotografia la vaig fer durant un acte que les Nacions Unides va organitzar per promoure la pau a El Sereif, una zona del Darfur Nord afectada per greus enfrontaments tribals des de principis de l’any passat i que va acabar amb milers de desplaçats i centenars de morts.
    Aquesta senyora armada, per ser una dona, és excepcional, però a El Sereif hi ha molts altres civils, joves i grans, que es passegen pel poble amb metralletes o fusells, alguns tan vells que es remunten a la Segona Guerra Mundial. I ho fan amb aquella satisfacció que els dóna l’opció de disparar a matar en qualsevol moment.
    La cultura i, sobretot, el mercat de les armes és un element ben viu al Darfur, del que uns pocs se’n beneficien i molts en surten malparats.

    Pau, desenvolupament i una foto que faci justícia

    Displaced People in Shangil Tobaya

    Al Darfur s’ha plantejat sovint la pregunta del milió d’euros: és necessària la pau abans d’invertir en desenvolupament? O cal desenvolupament per garantir la pau?
    Avui en dia, quan ja han passat més de deu anys des que es va iniciar el conflicte al Darfur, aquesta pregunta ja ha deixat de ser vàlida. Des de fa molt de temps, els processos de pau i desenvolupament s’estan donant de forma simultània i hem d’admetre que en aquesta regió d’Àfrica segurament caldrà reconsiderar els paràmetres convencionals de la cooperació.
    Mentre que encara els principals grups armats no han firmat cap acord amb el Govern i que les milícies segueixen saquejant tot el que troben, la població civil, així com també els centenars de milers de persones que viuen en campaments de desplaçats, no aturen el seu pas ferm cap al futur.
    Com ja he escrit algun cop, la gent del Darfur és dura, persistent i incansable. Això queda demostrat quan veiem que, malgrat el conflicte armat, la societat segueix activa construint escoles i clíniques, conreant terres i alimentant el bestiar, formant universitaris i ideant nous models econòmics, ampliant serveis i aixecant edificis amb materials més eficients.
    El progrés no s’atura al Darfur, malgrat les bombes i els fusells. Mentre la comunitat internacional ha de seguir prioritzant la necessitat d’abandonar les armes, no pot donar l’esquena al suport econòmic, tècnic i humà que la regió necessita per a un desenvolupament eficaç.
    I amb tot això, també cal reorientar el nostre fotoperiodisme i fer que sigui un mirall fidel del Darfur. Sabem que imatges de nens desnodrits, mares desesperades, homes errants i soldats en lluita són una aposta segura d’èxit editorial. Però cal fer justícia a la complexa realitat del Darfur, a aquella que també ens mostra pagesos compromesos amb el medi ambient, mestres amb una gran preparació intel·lectual, artistes amb idees originals, enginyers amb gran capacitat i metges sobradament experts.

    Acció! (i 3)

    Up to touch the sky

    Ha costat més del que em pensava, però ja està publicat el videoclip Fins a tocar el cel  (حتي نلامس السماء  en la versió en àrab), un projecte multimèdia que ha servit per promoure el treball dels joves actors i actrius del grup de teatre amateur Ashwaq al Salam d’El Fasher, Darfur.
    Ha estat una feina de més de dos mesos, però les dificultats han estat més paleses durant la feina de postproducció de les darreres setmanes. Arribar a un model que satisfés totes les parts ha estat complex, sobretot perquè no sols volia un producte que fos estèticament atractiu i fidel al missatge conceptual dels joves artistes, sinó que també s’adaptés, en la mesura del possible, a les diferències culturals en el gust artístic.
    El treball ha passat per molts ulls abans de ser publicat i les opinions han estat diverses i, curiosament, força vinculades amb l’origen cultural de cadascú. En termes generals, periodistes i experts en audiovisuals (la majoria d’origen occidental) demanaven un producte ben curt, ràpid, intens i amb presència d’elements que el facin més entenedor. Per la seva banda, la majoria de companys sudanesos que l’han vist prèviament empenyien cap a un vídeo més llarg, pausat i fidel al conceptualisme original del grup.
    El resultat ha pretès ser una combinació d’aquestes dues postures i que encaixi amb el que jo tenia al cap des d’un bon principi: explicar que al Darfur, malgrat tot, també es couen projectes culturals de qualitat.
    Espero haver-ho conseguit.

    Cliqueu aquí per veure el videoclip

    Acció! (2)

    Músic Al Feek, Darfur, Sudan

    Moawia Mohamed Musa (a la foto) és un músic compositor del Darfur que se’l coneix com Al Keek (el fort). Ell és qui posa l’acompanyament musical al videoclip que estic elaborant per promoure un grup de teatre jove amateur del Darfur (vegeu el post anterior: Acció!).
    Després de visualitzar una i una altra vegada les imatges que vam filmar de la companyia de teatre, Al Keek ha fet la seva intepretació personal amb el llenguatge que més bé domina: la música. Un cop tancats durant més de cinc hores a l’humil estudi de so que ell té instal·lat a casa seva, n’ha sortit una peça que és ben fidel a l’esperit que els joves actors volen transmetre (Escolta-la pitjant aquí).
    D’aquesta manera, la interpretació dramàtica, la música i la image s’uneixen novament en un projecte interdisciplinar que, al cap i a la fi, busca un missatge unitari de pau a través de les arts. Perquè una de les vies més eficaces per arribar al gran públic és a través de plataformes que estèticament siguin atractives i, per aconseguir-ho aquí al Darfur, res millor que comptar amb els millors i més entusiastes professionals.

    Articles més antics
    No hi ha articles més recents