Reis

Nit de reis

Puno

Torno a ser a Puno (Perú), després de tres anys. Ser novament aquí suposa una experiència que em remou nombrosos sentiments. Mai m’havia oblidat dels impecables contrastos de la societat d’aquesta zona de l’altiplà, que viu entre el fervor religiós i la por als enigmes que amaga la terra (li’n diuen la Pachamama). Els peruans del sud consumeixen una quantitat desmesurada d’alcohol a la mateixa vegada que compleixen fidelment amb les obligacions amb l’Església.
La Nit de Reis és una més de les grans cites que provoca l’avinguda d’una enorme quantitat de gent a les portes de cada temple. No hi ha cavalcada, no hi ha caramels, no hi ha llums, ni confetti. “Només” hi ha cues de centenars de persones que es reuneixen per rebre la benedicció del capellà a les seves petites figuretes del nen Jesús. Tothom hi va amb els millors vestits, amb la seriositat tatuada a les seves cares i amb una devoció que els fa empényer els uns als altres per rebre l’aigua beneïda el més aviat possible.
En acabar el ritus, desen el petit nen de porcellana a casa i després, és clar, surten a consumir els centenars de litres de cervesa que els esperen.

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents