Religió

Entre la fe i la tradició

Traditional Medicine

La religió, sigui quina sigui, té sempre una doble la cara. La més oficial, aquella que està escrita als llibres sagrats i que prediquen els seus líders. I la més profana, en què tothom hi creu però que pocs volen admetre. Em refereixo a aquella medicina ancestral practicada per bruixots i remeiers d’arreu del món. I el Darfur no n’és pas una excepció.
Malgrat l’estricta presència de l’Islam a la societat sudanesa (el país està governat per la ‘sharia’, la llei islamica que prohibeix l’alcohol, imposa el mocador femení i castiga les conductes indecents), hi ha la creença de què hi ha problemes que es poden resoldre sense haver de passar per la voluntat de Déu. Remeis contra les malalties, les armes, els problemes econòmics i, fins i tot, els mals d’amor són a les mans del ‘fakih’, nom amb què es coneixen els remeiers de llarga tradició ancestral. És un ofici que s’aprèn amb la genètica (es transmet de pares a fills) i que, segons ells, s’ha de practicar amb honestedat i amb un coneixement profund del Corà, el llibre sagrat dels musulmans. I és que a la bruixeria sempre hi és present el component religiós.
Els ‘hijabs’ (els amulets fets de pell de cabra) i les pòcimes de tinta i aigua estan fets amb missatges del Corà escrits a consciència pel ‘fakih’ i pensats exclusivament per al mal del seu client.
Molts diuen que aquesta tradició és una autèntica ximpleria, però tots la practiquen. No fos cas…

Cristians en terres musulmanes

Darfur (Sudan)

Lluny dels esdeveniments que es difonen a través dels mitjans de comunicació, al Darfur (Sudan) hi ha alguns models de convivència que podrien sorprendre, com el que es manifesta entre cristians i musulmans. En un país que es regeix sota un govern islàmic i per la sharia (el consum i la venda d’alcohol estan prohibits i les dones han de vestir el tradicional mocador), hi ha una petita comunitat de cristians (catòlics i pentecostals) que professen la seva fe en pau i convivència. És un model inaudit en una regió llargament castigada pels enfrontaments tribals i per una cruenta guerra que ha arrossegat milers de morts i milions de refugiats i desplaçats en camps de concentració.
Els cristians al Darfur a penes suposen l’1% del total de la societat sudanesa, però compten amb els seus temples i practiquen assíduament les seves cerimònies religioses. No han d’amagar la seva condició, malgrat que estan rodejats d’un ambient en què tot està vinculat amb la fe musulmana.
Sense ànims de polemitzar, hi ha una clara diferència en la percepció que cadascuna d’aquestes dues comunitats tenen de les càmeres fotogràfiques. Mentre que a la majoria de mesquites i llocs públics d’El Fasher (capital del Darfur) l’accés als fotògrafs està vedat, a l’única església catòlica de la ciutat (que es d’origen grec) les càmeres són benvingudes. Hi ha un evident contrast entre els que evidencien les seves pors a ser vistos i, fins i tot, espiats, i els que no tenen cap pudor a ensenyar a la humanitat la seva convicció religiosa.

Darfur (Sudan)Darfur (Sudan)

No hi ha articles més antics
Articles més recents