Segre

Reinvents

Crisi Econòmica

En aquests temps que corren en què tothom es queixa del mateix, n’hi ha que s’espavilen. És precisament en aquests moments, que molts anomenen crisi, quan sorgeixen els autèntics creadors, els mags que amb una bareta s’atreveixen a fer coses insospitades, a atrevir-se amb projectes nous. No parlo de cometre riscos financers ni embarcar-se en grans inversions, només a l’abast d’uns pocs amb butxaques prodigioses. Em refereixo més als enginyers de noves idees, aquells que són els primers en concebre una nova manera d’afrontar els conflictes.
Em ve al cap el col·lectiu A Granel de Tàrrega (l’Urgell), una associació de set dones comerciants que han unit els seus projectes per tal de fer front a uns temps complicats i a una competència poc compassiva amb forma d’hipermercats. Elles, que encapçalen negocis basats en el producte de qualitat i artesanal (llibres, joguines, roba, joieria, articles per a la llar, infusions naturals i obres d’art), reivindiquen que hi ha una altra manera d’atraure clients. I és, primer de tot, amb l’honestedat. I després, amb l’originalitat, com si emboliquessin els seus productes amb un paper cridaner.
No estic fent publicitat d’aquest col·lectiu, que es presenta en societat a la Fira d’Artistes i Artesans de Tàrrega (del 6 al 8 de desembre de 2008), sinó que reivindico la valentia creativa en moments en què és fàcil queixar-se i amagar el cap sota l’ala.

La creativitat

© Albert González Farran

La feina més difícil per a un fotògraf és, sense cap mena de dubte, la creativitat. Quan cada dia s’han de fotografiar desenes d’històries de la nostra societat, quan per força s’ha d’omplir un diari, quan la rutina obliga a disposar sempre d’un ventall de fotografies atractives i punyents, quan la imatge ha de sorprendre els visitants d’una pàgina web i quan la societat de consum està acostumada a triar i rebutjar-ho tot amb presses i sense compassió, el paper del fotògraf-artista esdevé realment complicada.
Diuen els entesos que tenir una idea és la meitat d’un producte i crec que es queden curts. Un cop es domina la tècnica d’una càmera, es coneix la història que s’ha de copsar i se sap mirar amb ulls de veritat, la feina més difícil per al fotògraf és aconseguir una proposta creativa.
Ja sabem que tot està inventat, que és impossible sorprendre amb una novetat, però cal que els fotògrafs imaginin contínuament, no sols per mantenir desperta la societat, sinó també perquè ells mateixos no s’adormin.
I la cimera de la creativitat, l’èxit més rotund, arriba quan un artista és capaç de convertir el no-res en una autèntica obra d’art. Aquí és on es descobreixen els veritables talents. Els genis. Aquells que saben convertir en or allò que sembla inservible. El seu resultat passa per convertir un fet comú, aparentment avorrit i insuls, sense substància ni atractiu, amb pocs recursos, en una fotografia commovedora i esplèndida. I això no és a l’abast de tothom. Només per als més creatius.

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents