Unicef

La llar dels quinze infants

  • L’arribada de desplaçats per la guerra a Yambio ha provocat que la casa de la Julie es converteixi en una llar d’infants.
  • Nou dels quinze nens que viuen a casa de la Julie juguen al pati amb un ninot de peluix. Foto de l’Albert González Farran – UNICEF


     
    Yambio, una petita ciutat d’uns 40.000 habitants a l’oest del Sudan del Sud, està absorbint una onada migratòria sense precedents. En els darrers mesos, els atacs indiscriminats per part de grups armats a la zona rural dels voltants ha provocat que centenars de famílies fugin a la ciutat. I ho fan allotjant-se a cases de parents, amics, coneguts o, fins i tot, ànimes solidàries que obren les portes als desemparats.
    A casa de la Julie Adriano, una mare soltera de dos fills, la situació ha arribat a ser gairebé insostenible. Julie va assumir l’arribada d’uns parents d’un poble que es diu Gitikiri, però a més va recollir dos nens que van perdre els seus pares durant la fugida. En total, els cinc adults de la família (la majoria dones) han de cuidar-se de 15 nens i nenes que voletegen per la casa. Tota una llar d’infants.
    L’augment del consum d’aigua, l’escassedat de menjar i la manca de sabó o de roba són alguns dels principals reptes que aquestes cases de Yambio estan assumint actualment.

    Fugir de l’infern amb un somriure

  • La història d’un nen que gairebé perd la infància després d’extraviar-se a la guerra del Sudan del Sud
  • 29 July 2016. Juba: Ramadan Mohammed (5 years old) is pictured alone in a classroom of the UN Protection of Civilians (PoC) in Juba, South Sudan, where he and his family have been temporary accommodated. Ramadan was lost and separated from his parents for two weeks after an intense fighting between Government and opposition forces broke out in Juba, South Sudan, on July 8. Ramadan and his family used to live near the Jebel Juba. When the fighting started, he was suddenly alone and ended in a church with other hundreds of displaced people who took take care of him until he finally found out that his parents were in the UN Protection of Civilians (PoC). Ramadan still suffers emotional and psychological stress and he barely eats and talks.  According to the UN, hundreds of people were killed, many wounded and 36,000 fled their homes after days of intense gun battles between Government and opposition forces that started on July 8 in the capital of South Sudan. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNICEF

    Ramadà plora sol en un racó de l’escola on la seva família ha estat temporalment acollida. Foto de l’Albert González Farran – UNICEF

     
    Ramadà ElFaki té només cinc anys, però l’impacte de la guerra al Sudan del Sud és clarament visible. “Plora amb molta freqüència, tot just menja i està sempre sol,” diu el seu pare Mohammed molt preocupat.

    Durant els combats que hi va haver a Juba el 8 de juliol, el noi es va perdre mentre fugia amb els seus pares i germans de la seva llar a Jebel, una de les zones més afectades. Ramadà va seguir la multitud d’altres famílies desplaçades que buscaven aixopluc d’entre les bales i les bombes. Va passar dues setmanes en una església, fins que algú el va reconèixer i va contactar els seus pares, que s’havien allotjat al campament de desplaçats de l’ONU. El seu pare es va embarcar en un llarg i perillós camí a peu fins a la ciutat per rescatar-lo. “Els soldats em van colpejar diverses vegades,” Mohammed recorda mostrant una cicatriu al front.

    Els combats i la llarga separació han deixat Ramadà profundament afligit. “No ha dit una paraula des de llavors”, explica Mohammed.

    El peatge que la família va haver de pagar no s’acaba aquí. Un altre fill, Hissen, de només tres anys, va passar tota una setmana a la muntanya amb els soldats rebels, que es van fer càrrec d’ell fins que el van portar al campament. Hores abans, la mare de Ramadà, Joyce Sunday, va donar a llum a trigèmins que van morir tots poc després de la fugida.

    1 August 2016. Juba: Ramadan Mohammed (5 years old) plays with some of the toys donated by the UNICEF supported NGO Terre des Hommes, in a classroom of the UN Protection of Civilians (PoC) in Juba, South Sudan, where Ramadan has been temporary accommodated with his family.  Ramadan was lost and separated from his parents for two weeks after an intense fighting between Government and opposition forces broke out in Juba, South Sudan, on July 8. Ramadan and his family used to live near the Jebel Juba. When the fighting started, he was suddenly alone and ended in a church with other hundreds of displaced people who took take care of him until he finally found out that his parents were in the UN Protection of Civilians (PoC). Ramadan still suffers emotional and psychological stress and he barely eats and talks.  According to the UN, hundreds of people were killed, many wounded and 36,000 fled their homes after days of intense gun battles between Government and opposition forces that started on July 8 in the capital of South Sudan. Photo by Albert Gonzalez Farran - UNICEF

    Ramadà juga sol amb una pissarra donada per UNICEF. Foto de l’Albert González Farran – UNICEF

     
    Mohammed, Joyce i els seus cinc fills viuen ara amb altres dues famílies desplaçades en un petita classe del col·legi del campament. És un espai que la comunitat ofereix temporalment als nouvinguts que no tenen lloc més on dormir. “La nostra casa està destruïda, pel que no podrem tornar fins d’aquí a molt temps”, diu Mohammed.

    “Ramadà encara necessita temps per recuperar-se”, diuen experts psicòlegs. “Ha d’estar atès contínuament per la seva família i amics.” No obstant això, després de diverses setmanes, els seus primers somriures mostren certa esperança.

    3 August 2016. Juba: Ramadan Mohammed (5 years old) play with a blackboard donated by the UNICEF supported NGO Terre des Hommes, in a classroom of the UN Protection of Civilians (PoC) in Juba, South Sudan, where his family has been temporary accommodated.  Ramadan was lost and separated from his parents for two weeks after an intense fighting between Government and opposition forces broke out in Juba, South Sudan, on July 8. Ramadan and his family used to live near the Jebel Juba. When the fighting started, he was suddenly alone and ended in a church with other hundreds of displaced people who took take care of him until he finally found out that his parents were in the UN Protection of Civilians (PoC). Ramadan still suffers emotional and psychological stress and he barely eats and talks.  According to the UN, hundreds of people were killed, many wounded and 36,000 fled their homes after days of intense gun battles between Government and opposition forces that started on July 8 in the capital of South Sudan. Photo by Albert Gonzalez Farran

    Ramadà somriu per primer cop jugant amb el seu germà. Foto de l’Albert González Farran


     
    Llegiu la història completa aquí (en anglès).

    Por a les fotos

  • Crec que ja havia vist totes les reaccions possibles de la gent davant la meva càmera. Però no.
  • 20160115 OutSchoolChildrenPoCJuba 031b

    Una nena es tapa les orelles mentre una amiga juga amb el hula hoop al campament de desplaçats de Juba (Sudan del Sud). Foto de l’Albert González Farran


     
    Durant els meus 17 anys de carrera, he fotografiat persones rient, plorant, cantant o sobreactuant. He fet fotos de gent que volia expressar les seves alegries i èxits, i d’altres que volien difondre els seus problemes i tristeses. Però encara no m’havia trobat la reacció de la nena d’ahir al campament de desplaçats de Juba, al Sudan del Sud.
    Les seves amigues estaven jugant amb el hula hoop en un centre recreatiu per a nens desplaçats i just quan em posava la càmera en posició de disparar, la nena es tapava les orelles amb cara d’angoixa.
    Els més de dos anys de guerra civil al país ja comencen a ser una llosa molt pesada per a una generació que ha viscut un drama des d’edats molt primerenques.
    Un estudi recent diu que més del 60% de la població sud-sudanesa ha sofert la mort d’un familiar per culpa del conflicte. I en algunes poblacions, el percentatge frega el 100%. Unes xifres que fan entendre la reacció d’aquesta nena que es pensava que en lloc d’immortalitzar una escena, pensava que jo anava a provocar una escena mortal.

    La curta infància dels afganesos

  • El futur de molts nens afganesos depèn directament dels pares que li han tocat.
  • KABUL. 15 December 2015. A boy has a cup of tea in his relatives' workshop at the Mandawi Market in Kabul, Afghanistan. Photo by UNAMA / Albert Gonzalez Farran

    Un nen pren el te durant un descans a la ferreria dels seus parents a Kabul, Afganistan. Foto de l’Albert González Farran, UNAMA


     
    És qüestió de sort. Si ets afganès i neixes al si d’una família de ferrers, et tocarà picar ferro la resta de la teva vida en un taller brut i gelat. Si sortosament el teu pare és un tradicional fabricant de barrets de caracul, molt típics al país, tindràs una vida menys dura cosint en un taller més càlid.
    Segons Unicef, un de cada deu nens està obligat a treballar a l’Afganistan. És, segons un estudi, el sisè país del món amb l’índex més gran de treball infantil.
    Una regulació adoptada pel govern local l’any 2007 permet que tots aquells que ja tinguin 14 anys puguin convertir-se en aprenents. Però donant una volta pels mercats de Kabul és fàcil de descobrir que nens encara molt més joves ja renuncien a l’escola perquè els seus pares els “necessiten” a la feina.

    Cosida a trets

    Madina Ali Abdala

    Ens vam entendre des del primer dia. Va ser en un bar de Gràcia, pels voltants de Nadal del 2010 (ja fa gairebé dos anys!). Va ser aquella química especial que apareix en comptades ocasions i que aquell dia va suposar l’inici d’una carrera que ara ha arribat a meta.
    El Toni Romero i la Clara Tarrida són dos poetes que acaben de publicar el llibre-CD BSO & Poesia – L’ànima dels somnis. El treball que han fet és l’exemple viu de la literatura del segle XXI, en què s’agermana amb altres disciplines per tal de fer un producte perfecte. De la mà del músic i productor Ramon Pujol, amic i responsable dels estudis Casafont, a la Vall d’Ora (Solsonès), els dos poetes han elaborat un recull de 23 peces en què la poesia va més enllà del seu format habitual: al món sonor i musical.
    I també hi ha hagut un espai per a la imatge. Amb un cop de sort, he aconseguit formar part del seu projecte. Em van encarregar donar cara i ulls a un dels seus poemes, Cosida a trets, un emotiu missatge dedicat a la infància que pateix als països en conflicte. I la cara i els ulls per aquesta història són de la Madina Ali, la nena que vaig escollir per ser la protagonista del videoclip que hem coproduït. La Madina és una nena que viu al campament de desplaçats d’Abu Shouk, al Darfur (Sudan), que juntament amb una bona colla de retrats d’altres nenes sudaneses i catalanes integren aquest sensible poema que plora la injustícia de les guerres en els infants.
    El resultat final és una bona representació de com va començar a gestar-se aquest projecte multimèdia: un èxit absolut. Ha estat un viatge col·lectiu apassionant, on els nostres coneixements i experiències en els camps de la música, la poesia i la imatge s’han unit per fer un treball complet.

    Articles més antics
    No hi ha articles més recents