Viatgs

Mirades

Josep Maria Espinàs

Mirades és el títol d’una petita xerrada que he impartit avui al Centre de Formació d’Adults Joan Carles I de Lleida. Ha estat una experiència interessant perquè m’ha servit per analitzar un aspecte de la fotografia que potser no m’havia parat tan detingudament a analitzar.
A partir de la figura de l’escriptor català Josep Maria Espinàs (l’autor al voltant del qual girava la jornada de Sant Jordi d’aquesta aula d’adults) he dibuixat els principals criteris que qualsevol persona ha de tenir en ment abans d’emprendre un viatge. I ho he fet amb tres bones frases del mateix Espinàs:

· No m‘avorriré mai d‘observar la gent…
· Sempre trio un territori on hi hagi una petita dosi d‘aventura.
· El que trobo en els viatges és l‘ocasió de trencar amb la teva closca habitual.

Espinàs descriu perfectament el que ha de ser un fotògraf de viatges, sigui el viatge que sigui. Per això he titulat la meva xerrada sota el suggerent nom de Mirades, perquè fotografiar és una manera de mirar i, per viatjar, cal abans aprendre a mirar.
Hi ha la mirada del turista més planer, en què els únics protagonistes són ell i els seus companys de viatge. Però hi ha altres mirades en el viatge. Aquell que, com diu Espinàs, trenca la seva closca i busca allò sorprenent, allò que li cridi l’atenció, allò que sigui diferent del que està acostumat i, sobretot, allò que la gent local li pugui aportar (els seus costums, les seves paraules, la seva hospitalitat…).
Aquesta és la mirada que cal donar quan viatgem. La mirada oberta, integrada, esforçada i sensible. A partir d’aquí, podem anar més o menys lluny. Podem limitar-nos a fotografiar amb la sensibilitat dels turistes exigents o bé ser més ambiciosos i buscar els racons més amagats del territori que visitem, captant la seva realitat més crua, testimoniant les injustícies o recreant algunes escenes per convertir-les en obres d’art.
Abans de fer les maletes, hem d’aprendre a mirar. A mirar de debò.

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents