Vida

Escletxes de llum entre la foscor

  • Entre la misèria i la injustícia del Sudan del Sud, es poden trobar petits racons de vida
  • 2 November 2015. Aweil: Children walk on the train tracks in Aweil, Northern Bahr al Gazal state, South Sudan. Photo by Albert Gonzalez Farran, UNDP

    Un grup de nens camina per les vies del tren d’Aweil, al Sudan del Sud. Foto de l’Albert González Farran per al PNUD.

     
    En un país com el Sudan del Sud, nascut fa poc més de quatre anys, encara hi ha massa dubtes per resoldre. Les estructures d’Estat estan lluny de consolidar-se i la guerra civil ha fet malbé moltes de les esperances dipositades. Hi ha gana, malalties i una esperança de vida que no arriba als 60 anys. La corrupció és elevada, les importacions són un repte per la manca de moneda estrangera i l’atur és estratosfèric. La guerra continua malgrat el darrer acord de pau i una gran part de les joves generacions no han vist res més que violència.

    Però durant les darreres setmanes, treballant en un projecte fotogràfic per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), m’he adonat que sempre es troben espais de llum allà on predomina la foscor. A les cinc ciutats que he visitat (Juba, Yambio, Wau, Torit i Aweil) he trobat alguns parèntesis de vida, treball i pau que confirmen que no hi ha res impossible.

    Ara només cal que aquests ínfims racons s’estenguin com una taca d’oli, no sols pel territori sud-sudanès, sinó al conjunt del món en què tot sembla anar de cap per avall.

    De la mort a la vida

    Embaras

    Dos dels meus millors amics acaben de tenir un fill. Unes setmanes abans del part, els vaig fer una sessió de fotos en un dels paratges més emblemàtics del Solsonès. Allí, amb la natura, el sol i l’evidència d’un embaràs nuu, vam construir junts la imatge que més bé representa la vida. I allí em vaig adonar d’una de les claus del cicle que ens condueix en aquest món de bojos.
    Aquí al Darfur, després de gairebé quatre anys fotografiant el conflicte i els problemes i somnis d’una societat en continu patiment, la mort és un element que sempre és present. Sobrevola tothom com si fos un fantasma que fa de testimoni de tot el que fem i el que diem i amenaça amb aterrar en qualsevol moment. Després de tant de temps treballant amb una mort tan present, fotografiar els símbols més tangibles de la vida és com haver obert una finestra perquè hi entri aire fresc.
    De la mort a la vida és el pas que ens porta a entendre les coses una mica més bé, perquè ens diu que en aquest planeta tot segueix i tot flueix sense aturador. Perquè després d’una mort sempre hi haurà una vida que la substitueix.

    No hi ha articles més antics
    No hi ha articles més recents