Videoclip

Acció! (i 3)

Up to touch the sky

Ha costat més del que em pensava, però ja està publicat el videoclip Fins a tocar el cel  (حتي نلامس السماء  en la versió en àrab), un projecte multimèdia que ha servit per promoure el treball dels joves actors i actrius del grup de teatre amateur Ashwaq al Salam d’El Fasher, Darfur.
Ha estat una feina de més de dos mesos, però les dificultats han estat més paleses durant la feina de postproducció de les darreres setmanes. Arribar a un model que satisfés totes les parts ha estat complex, sobretot perquè no sols volia un producte que fos estèticament atractiu i fidel al missatge conceptual dels joves artistes, sinó que també s’adaptés, en la mesura del possible, a les diferències culturals en el gust artístic.
El treball ha passat per molts ulls abans de ser publicat i les opinions han estat diverses i, curiosament, força vinculades amb l’origen cultural de cadascú. En termes generals, periodistes i experts en audiovisuals (la majoria d’origen occidental) demanaven un producte ben curt, ràpid, intens i amb presència d’elements que el facin més entenedor. Per la seva banda, la majoria de companys sudanesos que l’han vist prèviament empenyien cap a un vídeo més llarg, pausat i fidel al conceptualisme original del grup.
El resultat ha pretès ser una combinació d’aquestes dues postures i que encaixi amb el que jo tenia al cap des d’un bon principi: explicar que al Darfur, malgrat tot, també es couen projectes culturals de qualitat.
Espero haver-ho conseguit.

Cliqueu aquí per veure el videoclip

Acció! (2)

Músic Al Feek, Darfur, Sudan

Moawia Mohamed Musa (a la foto) és un músic compositor del Darfur que se’l coneix com Al Keek (el fort). Ell és qui posa l’acompanyament musical al videoclip que estic elaborant per promoure un grup de teatre jove amateur del Darfur (vegeu el post anterior: Acció!).
Després de visualitzar una i una altra vegada les imatges que vam filmar de la companyia de teatre, Al Keek ha fet la seva intepretació personal amb el llenguatge que més bé domina: la música. Un cop tancats durant més de cinc hores a l’humil estudi de so que ell té instal·lat a casa seva, n’ha sortit una peça que és ben fidel a l’esperit que els joves actors volen transmetre (Escolta-la pitjant aquí).
D’aquesta manera, la interpretació dramàtica, la música i la image s’uneixen novament en un projecte interdisciplinar que, al cap i a la fi, busca un missatge unitari de pau a través de les arts. Perquè una de les vies més eficaces per arribar al gran públic és a través de plataformes que estèticament siguin atractives i, per aconseguir-ho aquí al Darfur, res millor que comptar amb els millors i més entusiastes professionals.

Acció!

Acció per la pau

El racó d’una oficina coberta de cartolina blanca, dos llums de raonable potència, una vídeo-càmera, dotze actors, motivació i una bona dosi d’acció expressiva. Aquest és el còctel d’ingredients que ha fet possible la primera fase d’un projecte per crear un videoclip que promourà el grup de teatre amateur Ashwaq Al Salam (en català, “un desig per la pau”), un col·lectiu de joves actors i actrius del Darfur (Sudan), dirigits per la Samiha Munim, una noia amb una capacitat creativa de molt alt nivell.
Amb la il·lusió que sol portar aquest tipus de projectes i amb vocació de professionalitat, els actors van reproduir davant la càmera alguns dels moments clau del seu darrer espectacle. En un petit i improvisat estudi al campament de l’ONU a El Fasher, es van concentrar unes tres hores de treball intens i dedicat a una causa que de ben segur també contribuirà al desenvolupament i la pau al Darfur. Perquè hi ha poques coses millor que l’art per rebutjar els conflictes d’una forma convincent.
En un futur pròxim, publicarem un videoclip que difondrà l’expressió d’aquests joves més enllà de les fronteres del Darfur. El seu missatge de pau, donada la seva alta qualitat visual, ha de ser vista ben lluny i es mereix un aplaudiment internacional.

Acció per la pau Acció per la pau

Cosida a trets

Madina Ali Abdala

Ens vam entendre des del primer dia. Va ser en un bar de Gràcia, pels voltants de Nadal del 2010 (ja fa gairebé dos anys!). Va ser aquella química especial que apareix en comptades ocasions i que aquell dia va suposar l’inici d’una carrera que ara ha arribat a meta.
El Toni Romero i la Clara Tarrida són dos poetes que acaben de publicar el llibre-CD BSO & Poesia – L’ànima dels somnis. El treball que han fet és l’exemple viu de la literatura del segle XXI, en què s’agermana amb altres disciplines per tal de fer un producte perfecte. De la mà del músic i productor Ramon Pujol, amic i responsable dels estudis Casafont, a la Vall d’Ora (Solsonès), els dos poetes han elaborat un recull de 23 peces en què la poesia va més enllà del seu format habitual: al món sonor i musical.
I també hi ha hagut un espai per a la imatge. Amb un cop de sort, he aconseguit formar part del seu projecte. Em van encarregar donar cara i ulls a un dels seus poemes, Cosida a trets, un emotiu missatge dedicat a la infància que pateix als països en conflicte. I la cara i els ulls per aquesta història són de la Madina Ali, la nena que vaig escollir per ser la protagonista del videoclip que hem coproduït. La Madina és una nena que viu al campament de desplaçats d’Abu Shouk, al Darfur (Sudan), que juntament amb una bona colla de retrats d’altres nenes sudaneses i catalanes integren aquest sensible poema que plora la injustícia de les guerres en els infants.
El resultat final és una bona representació de com va començar a gestar-se aquest projecte multimèdia: un èxit absolut. Ha estat un viatge col·lectiu apassionant, on els nostres coneixements i experiències en els camps de la música, la poesia i la imatge s’han unit per fer un treball complet.

Els drets de la Madina

Darfur (Sudan)

Aquesta nena es diu Madina. Té 12 anys i va néixer a Korma, al nord del Darfur (Sudan), però la seva família es va desplaçar fa uns quants anys al campament d’Abu Shouk perquè se sentia amenaçada pel llarg conflicte tribal.
La Madina serà la protagonista d’un projecte audiovisual que la discogràfica solsonina Casafont m’ha encarregat per il·lustrar un poema musicat de la Clara Tarrida i el Toni Romero (Una nena cosida a trets per un soldat). El video clip, que encara està en procés de producció, incorporarà retrats d’una vintena més de nenes, algunes d’elles de països del Tercer Món.
I precisament aquest projecte m’ha provocat un profund debat intern. Amb l’ajuda de les persones que tinc al costat, he arribat a la conclusió que el dret d’imatge no és patrimoni exclusiu dels nens i nenes dels països desenvolupats, sinó del món sencer. Encara que això sembli una obvietat.
Per a la publicació de retrats de menors del nostre país és inapel·lable l’obligació de disposar de l’autorització corresponent dels pares i tutors. La llei a Catalunya, com a gran part d’Europa, és molt estricta en la defensa del dret dels menors d’edat. Tant estricta com hipòcrita, perquè poca cosa diu en defensa d’aquells que viuen a l’Àfrica i que són fotografiats indiscriminadament. Sovint, el rostre d’aquests nens serveix per il·lustrar no sols a reportatges periodístics, sinó també video clips, campanyes organizatives i fins i tot anuncis publicitaris.
En la majoria de casos es tracta de fotografies que s’han “robat” en moments gairebé accidentals i en condicions dramàtiques… Poques vegades es garanteix el dret d’aquests menors a negar-se a participar en aquests projectes audiovisuals.
Els responsables de la Unió de Profesionals de la Imatge i al Fotografia de Catalunya (Upifc), on estic sindicat des de fa dos anys, em van comunicar que malauradament  és altíssimament improbable que un fotògraf sigui denunciat per la publicació de la imatge d’un nen del Sudan o Etiòpia i, en canvi, hi ha molts números si és europeu.
Mentre que a Catalunya impera una règia, dura i fins i tot podríem dir que histèrica llei en defensa dels drets dels menors, hi ha una profunda hipocresia pel que fa als mateixos drets dels nens en països en desenvolupament.
Al final, tot acaba en mans del sentit comú dels mateixos professionals de la fotografia que som els qui prenem la decisió de com gestionar els nostres projectes. I és per això que he decidit demanar-li permís als pares de la Madina (i a la mateixa Madina) perquè em deixin utilitzar el seu rostre per al video clip que estic produint.

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents