Web

Incògnites de l’era multimèdia

  • Les dificultats que atravessa el mercat del fotoperiodisme clàssic ens obliga a buscar nous formats i ens permet alhora explorar les grans possibilitats que el món digital ens ofereix. Però també ens posa en perill de perdren’s en les formes i oblidar els continguts.


  • En l’era de les noves tecnologies, els periodistes, i per extensió els fotoperiodistes, hem de tenir una cosa ben clara: primer és el contingut i després, la forma. El fotoperiodisme clàssic, així com la premsa tradicional, estan perdent espais i quota de mercat a passos accelerats, i cal buscar ràpidament nous llenguatges, nous canals, nous formats que ens permetin fer arribar el que sempre hem volgut explicar a una audiència que ja no és la mateixa.
    El fotoperiodista madrileny Olmo Calvo, força compromès amb assumptes d’importància social, ho va dir també així en el marc de les jornades FOCUS ON de Barcelona i ho va exemplificar amb alguns dels seus darrers projectes que es caracteritzen per una excel·lent senzillesa, amb el més bon sentit de la paraula. Imatge fixa, vídeo, so i text es combinen d’una forma sòbria i eficaç.
    Durant aquestes jornades, Olmo va compartir taula rodona amb dos altres exemples multimèdia, força diferents: José Colón, un dels artífexs de la revista MEMO, una aplicació documentalista molt esbojarrada per a iPad; i els autors del The Sochi Project, un interminable web holandès que penetra en les foscors dels Jocs Olímpics de Sochi (Rússia) del 2014.
    Aquests darrers dos exemples són, en la meva opinió, un pas que va lluny en aquesta recerca de nous mercats i nous llenguatges per a una nova audiència. I jo em pregunto: ens cal anar per futurs laberíntics en què la fotografia, i la imatge en general, s’acabin diluint? Ens interessa bombardejar el públic amb tones d’informació, imatges i efectismes?
    Cal anar en compte amb els reptes d’aquests nous temps, en què no sabem amb certesa cap a on anem. Encara queden anys per consolidar el que és la nova era de la comunicació i haurem d’anar a les palpentes. Alguns més agosarats que altres.

    No hi ha articles més antics
    No hi ha articles més recents