Wukro

Crisi? Quina crisi?

Etiòpia

Un capellà basc que es diu Àngel Olarán, responsable d’una missió establerta a Wukro (nord d’Etiòpia), va fer recentment una reflexió que em va deixar realment corprès. Resulta que ara el centre d’atenció de tots els mitjans de comunicació, la principal de les preocupacions de la societat occidental i una de les majors calamitats de les darreres dècades és la crisi econòmica i financera que ens assetja. Les principals potències mundials trontollen i els seus governs busquen solucions ràpides i eficaces que permetin resoldre el neguit de les nostres societats i reduir les queixes de l’opinió pública. I segurament ho aconseguiran amb una mica de temps. D’això no n’hi ha cap dubte.
Però el que és trist és que mentre tots plegats estem commocionats per aquests temps que corren, en què l’atur incrementa i les hipoteques es disparen, hi ha una crisi que ha esdevingut crònica en els darrers segles. És la crisi del Tercer Món, on la seva gent no es preocupa si els bancs tenen liquidesa o les accions s’esfonsen, sinó que simplement no té recursos per vestir-se o alimentar els seus fills. Una crisi històrica de la que ningú en parla, arraconada pel debat insistent (vegeu el diari de demà o demà passat) sobre les solucions per erradicar un esboranc que ha aparegut a l’aparentment invencible model capitalista.
És cert que els mitjans de comunicació estem per escriure i fotografiar allò que interessa als nostres lectors i, evidentment, el que ara toca és parlar del que ens afecta, del preu de la gasolina i de la crisi del sector immobiliari, però resulta que oblidem que aquesta preocupació que perjudica a una minoria del planeta Terra és miserablement menys important de la que estan patint, des de fa massa temps, una gran majoria de silenciats.

Projecte Etiòpia

Projecte Etiòpia

Durant el passat mes de juliol vaig emprendre un interessant projecte que em va portar a Wukro, a la zona de Tigray, al nord d’Etiòpia. Vaig traslladar una desena de càmeres digitals Nikon Coolpix L11 per posar en marxa uns tallers de fotografia per a nens adolescents orfes. El repte era gran, no sols per enfrontar-se a les pors i misteris d’un país desconegut i diferent, sinó sobretot per ser capaç de connectar amb un col·lectiu que parteix d’uns principis ben diferents a la societat occidental a la que estem acostumats.
L’objectiu era ben clar. A part de què ells poguessin aprendre els mecanismes bàsics de la fotografia, el principal interès era recollir aquell material desconegut de joves que es van convertir en fotoperiodistes per unes setmanes. El llegat que se n’ha obtingut ha estat especialment valuós perquè s’ha aconseguit conèixer la mirada que els mateixos habitants d’una regió empobrida han pogut fer-ne del seu entorn. Ja n’està ple el món d’imatges de la dura realitat del Tercer Món captades pels fotògrafs occidentals i, per aquesta vegada (no ha estat la primera ni l’última), s’ha donat l’oportunitat als mateixos protagonistes de tenir veu per reivindicar les seves necessitats i per difondre allò que ells veuen i volen que es vegi.

Abadi Mulubrhen Yishak

En Negre

Etiòpia

El fotògraf de Mollerussa i bon amic Josep Anton Pérez ha anat un grapat de vegades a Etiòpia. Vinculat a l’ONG Centre d’Iniciatives Solidàries, que dóna suport a la tasca humanitària del missioner Ángel Olaran, Josep Anton Pérez ha sabut copsar l’essència d’una cultura llargament oblidada pel món occidental.
Etiòpia sovint surt als mitjans de comunicació pels seus problemes de fam i guerres, però és difícil que es publicitin els seus reclams. És per això que Josep Anton Pérez ha sabut treure partit a aquesta terra. Sota el títol ‘En Negre’, el fotògraf del Pla d’Urgell ha desenvolupat una sèrie d’imatges que descobreixen noves cares, nous matissos, noves llums i nous colors. A la seva exposició (itinerant per diversos municipis de Lleida), apareix una gent que li ha sabut agrair el seu interès amb les millors fotografies que li recordo en la seva carrera professional. Josep Anton em va dir que ha necessitat invertir uns quants viatges a Etiòpia per treure el suc que ell volia. No ha estat fins al darrer viatge quan ha obtingut el que buscava. I és que ningú ha dit que la fotografia fos una feina fàcil. No sols es tracta de tenir una gran sensibilitat en la mirada (que també), sinó que cal conèixer les interioritats d’allò que s’està fotografiant. I això necessita temps. Molt de temps…

Etiòpia

No hi ha articles més antics
No hi ha articles més recents