El desastre que s'ha viscut amb les inundacions al País Valencià no sols ha evidenciat la mediocritat i inoperància política, a part de la seva més que egoista hipocresia, sinó que també ha fet pública la necessitat banal de la nostra societat (occidental?) de mantenir-nos sempre al bell mig de l'aparador. Continuo sense entendre aquesta (in?)sana insistència dels humans de voler pregonar-ho tot, fins i tot els actes que necessiten anonimat pel bé dels damnificats.
Les xarxes socials s'omplen d'ajuntaments, consells comarcals i diputacions, associacions i, fins i tot, personatges individuals que anuncien les seves donacions convertides en gestes (algunes disfressades de "granet de sorra"). Ampolles d'aigua, menjar, paper higiènic, bolquers, productes de neteja... capses i més capses, gent carregant-les en furgonetes i camions, molts fervorosos dins els vehicles dient adéu abans d'emprendre el seu camí cap a la salvació de València.
Suposo que és l'herència de l'era tecnològica en què vivim, on tot sembla que ha de ser pregonat fins a pessigar la falta de respecte pels autèntics protagonistes. Sembla que anem necessitats del copet a l'esquena, d'un aplaudiment públic que reconegui les nostres virtuts, que al final no són més que mancances. I no ens adonem que aquesta cursa per la propaganda humanitària, a part de ser absurda i ineficient, quedarà oblidada per aquells que en faran una altra, i possiblement de més grossa.
Ah... i per cert, un grapat d'entitats amb llarga experiència humanitària estan demanant que no enviem més carregaments humanitaris. Amb un sol clic transferint diners es pot ajudar d'una forma molt més eficaç i també anònima... Però és clar. Potser això últim no interessa tant...
Comments