Seguint els mestres

© Akintunde Akinleye

Sóc a les portes d’un dels reptes professionals més importants de la meva vida. Demà dia 24 m’incorporo com a fotògraf del departament de comunicació de la missió de pau UNAMID que Nacions Unides té a la conflictiva zona del Darfur (Sudan). I és en aquests moments de por, incertesa, dubte, excitament i entusiasme en què un ha de fer un esforç per mantenir el cap ben fred si vol fer alguna cosa positiva. Durant les darreres setmanes les meves emocions han passat per tots els estadis possibles i és ara quan he d’assolir aquell punt de professionalitat que em permeti exercir la meva nova feina amb la màxima eficàcia possible. Entre altres possibles solucions, una de les que millor funcionen es emmirallar-se amb els darrers grans treballs dels millors fotoperiodistes de l’actualitat. Les darreres mostres a Barcelona de Fotopres de La Caixa, World Press Photo al CCBB i del Centre d’Arts Santa Mònica m’han permès respirar una mica d’oxigen i rebre un bany fresc d’idees que segur que m’aniran bé. En el món del fotoperiodisme, com en la majoria d’activitats creatives, cal estar sempre al dia, conèixer les noves tendències i, sobretot, no deixar-se oxidar pel narcisisme. Cal, de tant en tant, aparcar la càmera, oblidar-se d’ella per uns dies, i refrigerar-se amb la feina dels altres. Estic parlant d’alguns dels meus grans mestres com Agustí Centelles, Henri Cartier Bresson, James Natchwey, Alberto Korda, Robert Capa, Eddie Adams, Sebastiao Salgado, Gregori Colbert, Annie Leibovitz… i algunes últimes troballes que m’han aclaparat com el del nigerià Akintude Akinleye (guanyador del World Press Photo 2008), Anthony Suau (guanyador d’enguany), Chen Qingang, Emilio Morenatti, Luis Vasconcelos, Tim Hetherington, Walter Astrada i el darrer Premi Nacional de Fotografia, Gervasio Sánchez, entre molts d’altres. Rere l’estel·la de tots aquests monstres de la càmera, a un no se li fa tan difícil emprendre projectes com el que estic a punt d’encetar al Sudan…